El Punt Avui

Compromís verd per la consulta

La candidata dels Verds europeus a presidir la CE dóna la seva paraula que, si ocupa el càrrec, es farà el referèndum

Margallo situa una Catalunya independent als llimbs jurídics internacionals “pels segles dels segles”

11/03/14 02:00 BARCELONA/MADRID - D. BRUGUÉ / M. OLIVA
El ministre insta Catalunya a recordar la lliçó d'Ossètia del Sud

Que la Comissió Europea faci costat a l'executiu de Mariano Rajoy per vetar la consulta d'autodeterminació a Catalunya serà qüestió de qui n'ocupi la presidència al novembre. I si la candidata a ocupar el càrrec del Partit Verd Europeu Ska Keller se'n surt, a Catalunya hi haurà referèndum. Aquest és el compromís que ahir va prendre a Barcelona. Tal com va insistir, la raó democràtica imposa que aquest exercici democràtic es pugui dur a terme. “Nosaltres defensem la radicalitat democràtica, i a Catalunya hi ha una demanda dels ciutadans a favor d'un referèndum”, va dir. Més enllà d'una declaració d'intencions, l'eurodiputada alemanya va demanar al govern espanyol que dialogui sobre la qüestió catalana i abandoni l'actitud tancada. És en aquest context que per ICV aconseguir el compromís explícit d'una candidata a la presidència de la CE és de vital importància. I,a més, també esmorteix les veus –bàsicament de CiU i ERC– que acusen els ecosocialistes d'anar per lliure a Europa sobre la consulta. Sobre això, el candidat a les europees, Ernest Urtasun, va voler remarcar la importància de teixir sinergies fora de les fronteres catalanes. “Fa temps que ICV busca aliats que es manifestin partidaris del dret a decidir; primer van ser dos partits d'àmbit estatal com IU i Equo, i ara fem un pas més aconseguint que una família política europea important com els Verds estigui a favor de la consulta”, va recordar. És per això que va fer una crida a la resta de formacions perquè busquin compromisos similars amb les seves famílies polítiques europees. UDC ja va dir ahir que confia que Catalunya no haurà de demanar a la UE que permeti la consulta.

Els compromisos a què es referia Urtasun, però, no s'han pogut materialitzar entre els partits catalans, incapaços de consensuar un punt comú sobre el dret a decidir. El candidat, però, hi va tornar a treure importància reiterant que el compromís pel dret a decidir en el programa que ell representarà serà inequívoc. L'eurodiputat Raül Romeva també va insistir que la falta de credibilitat del projecte de la UE en els ciutadans és conseqüència de la falta democràtica que demostren els estats.

I mentre que els Verds es manifesten a favor del referèndum, des de l'Estat espanyol s'insisteix a utilitzar l'espantall de l'ostracisme internacional en l'hipotètic cas que Catalunya opti per una declaració unilateral d'independència. Un cop més, l'encarregat de llançar el missatge tremendista va ser el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, que després d'admetre que el govern espanyol està “molt preocupat” perquè es pugui produir aquest escenari alertava que les conseqüències seran letals per als catalans. La declaració “condemnaria Catalunya a vagar per l'espai sense reconeixement internacional” i quedaria exclosa de la UE “pels segles dels segles”, alertava.

En un esmorzar informatiu a Madrid per presentar el viceprimer ministre de Geòrgia, Guiorgui Kvirikaixvili, el ministre espanyol va comparar la situació catalana amb la d'Abkhàssia i Ossètia del Sud, recordant que només han estat reconeguts per Rússia, Veneçuela, Nicaragua i “tres micropaïsos del Pacífic”. El panorama els situa “als llimbs jurídics internacionals”, subratllava tot insistint que Catalunya ha de recordar aquesta “lliçó” si opta per agafar el mateix camí que les dues regions georgianes. L'operació, doncs, seria perillosa i faria retrocedir Catalunya “durant molt de temps”. Així doncs, segons García-Margallo, comença a ser hora que “es reconeguin, es declarin i s'anunciïn els riscos als quals es vol sotmetre una població essencialment europea”.

Si sóc escollida presidenta, actuaré perquè hi hagi diàleg i la consulta es realitzi
Ska Keller
CANDIDATA DELS VERDS EUROPEUSA LA PRESIDÈNCIA DE LA CE
El compromís en favor del dret a decidir en el nostre programa serà inequívoc
Ernest Urtasun
CAP DE LLISTA D'ICVA LES ELECCIONS EUROPEES
Catalunya estaria condemnada a vagar per l'espai sense reconeixement internacional
José M. García Margallo
MINISTRE D'AFERS EXTERIORS

El Vaticà no es pronunciarà sobre el procés

Primer pronunciament de la secretaria d'estat del Vaticà sobre la situació política a Catalunya. El secretari d'estat, Pietro Parolin, opta per mantenir allunyada la Santa Seu d'aquest tema. En una entrevista publicada a Vatican Insider –el digital sobre el Vaticà de referència–, quan li pregunten sobre “la independència de Catalunya”, Parolin contesta: “La Santa Seu no ha de prendre una posició sobre aquest punt. És una qüestió política.”

En una breu resposta, Parolin, el segon càrrec de la Santa Seu després del papa, argumenta: “Sabem que també dins de Catalunya hi ha posicions diverses. La Santa Seu ha de cridar a la prudència, ha de recordar els grans principis, que són els del bé comú i el respecte a cadascú.” I hi afegeix: “Dit això, no crec que la Santa Seu hagi d'entrar en el tema específic de la qüestió catalana.”

Les declaracions són del mateix dia en què el papa Francesc es reunia amb els bisbes catalans a Roma i l'endemà de la visita a la secretaria d'estat. Es produeixen després que els bisbes catalans no volguessin revelar com s'ha enfocat aquest tema durant la visita ad limina. Tot plegat, la mateixa setmana que l'arquebisbe de Toledo, Braulio Rodríguez, va dir que el papa estava preocupat per la possible “secessió” d'una part de l'Estat espanyol. També el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va parlar de la preocupació del Vaticà per aquest tema.

Darrera actualització ( Dimarts, 11 de març del 2014 02:00 )