El Punt Avui

Tret de sortida cap a Europa

Josep M. Terricabras obre la precampanya d'ERC vindicant la majoria d'edat de Catalunya

Demana un pas endavant de la societat a causa de la situació que viu el país

12/03/14 02:00 BARCELONA - DAVID BRUGUÉ
“El poble català s'està despertant de la por i de la submissió”
“La Constitució s'ha utilitzat
de manera interessada”

Quan falten dos mesos i mig per a les eleccions europees, els partits –excepte el PP, que no té ni candidat– posen en marxa l'engranatge per convèncer els ciutadans. El que és la precampanya. I això és el que va fer ahir ERC amb el seu cap de llista, Josep Maria Terricabras, en la que era la seva posada de llarg pública, en un auditori entregat i amb convidats de la cúpula del partit: Anna Simó, Marta Rovira, Jordi Portabella o Roger Torrent. Però també amb altres de vinculats a altres formacions. Entre el públic hi havia Toni Comín i Magda Casamitjana –exmilitant del PSC– o el president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d'Abadal (UDC).

La solvència de Terricabras en el món acadèmic està plenament contrastada, però ara fa el pas a la política. No perquè sigui polític –“estic polític”, va explicar–, sinó perquè considera que, davant la situació que està vivint Catalunya, “és l'hora de fer el pas pel país”. I el pas que ell ha fet va demanar que el facin també els altres per renovar la política i ser-ne protagonistes.

Amb la tranquil·litat que dóna saber que jugues a casa, Terricabras va explicar a l'audiència –unes 400 persones a l'Auditori de l'ONCE de Barcelona– que la lluita s'ha de centrar en la construcció d'un nou país dins d'una nova Europa. És a dir, la independència: “Després de segles molt foscos, empedrats de repressió autoritària monàrquica i de dictadures extraordinàriament anticatalanes i cruels, tots sabem que, en els últims 35 anys, també són molts els incompliments i agressions que Catalunya ha rebut dels governs espanyols”, va afirmar. Per què ara és possible la constitució d'un nou país? Per dos motius. El primer, la sentència del TC que va retallar l'Estatut i que “culminava el maltractament sistemàtic, oficial i oficialitzat” de l'Estat. El segon, que Catalunya i els catalans s'han deixat de plànyer estèrilment i s'han adonat que volen ser majors d'edat, que volen decidir el seu futur.

Com criatures

El candidat d'ERC va avisar els presents que, justament com que Catalunya s'ha adonat que té la majoria d'edat per decidir, a la resta de l'Estat no ho accepten. Allà, va dir, es vol mantenir Catalunya com si fos un menor d'edat per sempre més. La culpa, si això passa, però, serà dels catalans, va advertir. Una situació que no creu que passi, perquè considera que “el poble s'està despertant de la por i de la submissió”. Per Terricabras, el dret a decidir és tan clar i troba tan ridícula la posició de l'executiu de Mariano Rajoy que va proposar un joc. Que en la consulta –que no va posar en dubte que es farà el 9 de novembre– els espanyols votessin majoritàriament sí i els catalans no. Segons ell, està clar que Catalunya no seria independent si els seus habitants no ho decidissin, sense importar el que diguessin els espanyols, ja que la mateixa regla s'ha d'aplicar a la inversa. I ho va comparar amb un divorci. Si un dels membres de la parella es vol separar, el que digui l'altre poc importa –“i encara menys els parents, amics i coneguts.

Jugant amb els recurrents “seny i rauxa” que teòricament defineixen els catalans, va recordar que el poble de Catalunya “és ara on és perquè hi ha arribat ell mateix, tot sol”, i va contradir així els que atribueixen la situació a una presumpta histèria col·lectiva. Per això va mostrar la seva confiança que el Parlament Europeu estarà a l'altura i donarà suport al referèndum.

Conscient que ho té tot a favor per convertir-se en eurodiputat, Terricabras va avisar que a Europa també han de canviar les coses. Que no pot ser que els últims anys, arran de la crisi, s'hagin protegit més els interessos financers i polítics que no pas els drets i la qualitat de vida dels ciutadans. En aquesta nova Europa és on ha de tenir cabuda el nou país català. Però perquè això passi, va dir, cal la implicació dels catalans. Una implicació que no va existir en l'última contesa europea, quan la participació a Catalunya es va situar en només el 37,5% dels ciutadans.

En el terreny estrictament polític, va prometre una llista amb un perfil cívic i transversal que se centri en el país i que aposti per Europa i per la independència. De la candidatura, per ara, se'n sap poca cosa, a part que ell l'encapçala i que l'exconseller Ernest Maragall serà el número dos.