El Punt Avui

Nova onada recentralitzadora

Hisenda enfila l'agulla d'una reforma fiscal que inclourà una “uniformització” dels tributs territorials

El Congrés aprova una llei d'acció exterior marcada per la desconfiança cap als governs autonòmics

14/03/14 02:00 MADRID - MONTSE OLIVA
Cristòbal Montoro , amb Manuel Manuel Lagares ahir a la tarda a Madrid. Foto: ZIPI / EFE.
Hisenda diu que vol “reordenar” els impostos territorials

Més control, més marcatge i més harmonització. I tot plegat, des de la desconfiança de l'executiu espanyol cap a la gestió dels territoris. Ahir, mentre el Congrés donava el llum verd definitiu a la llei d'acció exterior –per la qual es pretén fiscalitzar la tasca internacional de les autonomies, vigilant els moviments del president i dels seus consellers–, el Ministeri d'Hisenda rebia l'informe sobre la reforma fiscal –de 444 folis– que l'Estat va encarregar a un grup d'experts i que inclou una revisió a la baixa i des de l'òptica centralista de la distribució dels tributs i la capacitat normativa dels territoris. I aquesta anàlisi la tindrà molt en compte Cristóbal Montoro a l'hora d'executar un futur cop de destral al sistema impositiu. La qüestió, però, és que el projecte és molt embrionari i, si bé el ministeri té clar quina és la melodia –“harmonitzar” i “reorganitzar” un sistema “complex” que provoca interferència en la gestió de les empreses i en la captació d'inversors, es justificaven ahir fonts ministerials–, la lletra de la reforma no està definida.

Obsessionats amb la unitat de mercat i a trencar les “barreres” que asseguren que posen els territoris per avançar en la recuperació econòmica, Hisenda ja fa temps que rumia com “simplificar i modernitzar” el sistema tributari autonòmic. El que sí que es descarta és una eliminació general d'impostos, ja que admeten que toparien amb entrebancs jurídics “i acabaríem discutint-ho al Tribunal Constitucional”. Però una cosa és la supressió per la via legal i impositiva i l'altra per la via de la “negociació política”, que és precisament una de les eines que es reserva Montoro, i que tindrà el seu principal reflex durant la discussió del sistema de finançament. L'Estat, doncs, té la paella pel mànec atès que pot usar el mateix sistema que el de la reforma de les administracions públiques: formalment la norma no obliga a reduir institucions o organismes, però se'ls pot induir a fer-ho amb el pretext que no compleixen el dèficit. En aquest cas, es podrien oferir “caramels enverinats” –segons ho qualifiquen alguns dirigents catalans– perquè desapareguin determinats tributs.

A banda de les negociacions que estableixi Hisenda amb els territoris, algunes fonts assenyalaven la possibilitat que l'executiu del PP lamini competències creant impostos estatals similars als de determinats territoris i obligant així els governs autonòmics a decidir si convé forçar empreses o ciutadans a una doble tributació que sempre resulta impopular o bé atribuir-se en exclusiva un impost dissenyat pels territoris i després cedir determinats trams. Hi ha el precedent de la neutralització del tribut als dipòsits bancaris que havien establert Catalunya, Andalusia, Extremadura i les Canàries.

Presentació al juny

El ministeri insistia ahir que, si bé no hi ha cap interès “recentralitzador”, s'ha de posar “ordre d'una vegada a l'embolic” tributari i normatiu, i subratllava que l'objectiu no és que els territoris perdin recaptació, sinó al contrari. “No hem decidit exactament com serà la reforma, però el cert és que les autonomies fins i tot hi guanyaran”. Suggerien la possibilitat de cedir determinats trams d'impostos que ara són exclusivament estatals, impedint que se'n creïn de nous. “Tot això, però, s'ha de perfilar en les properes setmanes”, insistien, amb el benentès que la reforma es presentarà al juny. El ministeri, en tot cas, destacava l'escassa contestació que ha tingut aquest pla de reorganització, i subratllava que només Madrid i Catalunya s'havien queixat.

I mentre Montoro comença a enfilar l'agulla, el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, aconseguia ahir l'aprovació definitiva de la seva llei d'acció exterior. Després d'elaborar 38 esborranys i acceptar diverses esmenes, la llei ha quedat una mica més descafeïnada del que havien de ser els plans inicials del ministeri, que fins i tot volia impedir l'obertura de noves ambaixades. Però tot i això, la norma persisteix en el control de l'agenda internacional de les entitats territorials i els ens locals, i obliga els presidents i consellers a informar dels seus viatges fora de la Unió Europea.

Els diferents portaveus catalans i del PNB consideraven ahir que, a banda de centralitzadora, la norma ha acabat sent un “nyap”. “És una llei sense relat que ha tingut una tramitació pèssima”, i que l'únic que reflecteix és “l'obsessió” pel control, es lamentava Jordi Xuclà, de CiU. El republicà Joan Tardà, per la seva banda, també va subratllar l'intent “ridícul” de “fiscalitzar i erosionar” l'acció exterior de la Generalitat limitant les possibilitats de Catalunya de tenir interlocutors al món. I, finalment, des del PSC, Àlex Sáenz, remarcava l'enfocament “centralista i miop” d'una norma que ben aviat entrarà en vigor.

LES FRASES

Els experts han fet la feina i ara la pilota de la reforma és a la teulada del govern
Cristóbal Montoro
MINISTRE D'HISENDA
Cal un sistema més senzill que analitzi la unitat de mercat i la neutralitat del sistema impositiu
Manuel Lagares
PRESIDENT DEL COMITÈ D'EXPERTS
Darrera actualització ( Divendres, 14 de març del 2014 02:00 )