El Punt Avui

La llei ja obliga els municipis a cedir el padró pel 9-N

Ho conclou un informe encarregat per l'AMI, que ho basa en la normativa estatal de règim local i la competència catalana per consultar

Recorda que el cens també pot venir de l'Idescat o de l'INE

17/03/14 02:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU
La definició del cos electoral per a la consulta del 9-N es pot fer en base al padró, l'Idescat o l'INE, segons l'AMIFoto: Ò.E. / ARXIU.

Tots els ajuntaments catalans hauran de cedir les dades del padró per a la consulta sobiranista que la Generalitat convocarà pel 9 de novembre, d'acord amb la legislació ja vigent, que els obliga a fer-ho per a fins en què altres administracions públiques tenen la competència. I la Generalitat en té, i exclusiva, en matèria d'organització de consultes populars. Aquesta és la conclusió d'un informe encarregat al febrer per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) a la sectorial, just creada, de Secretaris, Interventors i Tresorers Locals (Sital) de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), a què ha tingut accés aquest diari.

La contundència de l'afirmació es basa en l'article 16.3 de la llei estatal reguladora de bases de règim local (LRBRL), que estableix que les dades del padró “es cediran a altres administracions públiques que ho sol·licitin sense consentiment previ de l'afectat, només quan siguin necessàries per l'exercici de les respectives competències, i només per assumptes en els quals el domicili o la residència siguin dades rellevants”.

Per exemplificar la seva vigència, el document recorre a la jurisprudència, i analitza una sentència del TSJC el desembre de 2006 arran d'una denúncia contra una moció de l'Ajuntament de Girona de l'octubre del 2003 que, amb motiu de l'aprovació de la nova llei d'estrangeria i invocant l'autonomia municipal, pretenia “evitar la utilització de les dades del padró municipal amb finalitats policíaques”. El tribunal va deixar molt clar que aquest acord era “contrari a l'ordenament jurídic” perquè vulnerava l'esmentat article. “Si es dóna el supòsit de l'article 16.3 de la LRBRL, la cessió de dades és obligatòria, i qualsevol resolució contrària, nul·la”, interpreta la Sital.

L'informe recorda en aquest sentit que l'article 122 de l'Estatut, un dels que no va tocar la sentència del TC del 2010, atorga a la Generalitat la “competència exclusiva” per a l'organització i convocatòria de consultes populars, ja sigui per part de “la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències”, i sempre que no siguin consultes per via de referèndum, que corresponen a l'Estat. “És clara la competència de la Generalitat en matèria de consultes populars, i per tant, d'acord amb l'article 16.3 de la LRBRL, té cobertura jurídica la cessió de les dades del padró d'habitants”, conclou l'informe.

Debat innecessari

El mateix document, de fet, recorda que aquest és un “debat innecessari, amb més càrrega política que jurídica”, ja que les dades per formar un hipotètic cens electoral català ja les té la Generalitat a través de l'Institut d'Estadística de Catalunya. I és que la llei catalana d'estadística del 1998 ja regula un “Registre de Població de Catalunya” que, segons l'article 48, els òrgans de la Generalitat poden utilitzar “només si els cal per a l'exercici de llurs competències”, per la qual cosa no caldria haver de recórrer a demanar expressament el padró a cap municipi. L'article 52 de la llei, de fet, estipula que els ajuntaments ja han de remetre aquestes dades a l'Idescat “periòdicament i en suport informàtic”.

A més de la petició expressa del padró i de l'Idescat, l'informe esmenta una possible tercera via legal per obtenir les dades per constituir un cens per a la consulta: l'Instituto Nacional de Estadística (INE), ja que la llei orgànica estatal de protecció de dades ja preveu en la disposició addicional segona que les comunitats autònomes podran sol·licitar-li, sense consentiment de l'interessat, “una còpia actualitzada del fitxer amb les dades del nom, cognoms, adreça, sexe i data de naixement” que figuren als padrons i al cens electoral, per fer comunicacions respecte a les relacions juridicoadministratives derivades de les seves competències.

Definir el cos electoral

La sectorial de l'ANC, això sí, avisa al final que “el padró d'habitants no equival a cens electoral”, sinó que, “en tot cas, és un element fonamental per formar-lo”. En aquest sentit, recorda que la llei catalana de consultes populars per via de referèndum, avui vigent però que remet al permís estatal previ per convocar res, no definia el cos electoral i només afirmava que el formarien “els que tenen dret a vot en les eleccions al Parlament o en les municipals, depenent de l'àmbit”. Així, de manera subsidiària, el cos electoral ara seria el cens. Per corregir-ho, doncs, la nova llei de consultes en tramitació haurà d'especificar quin és el cos electoral.

LA FRASE

L'única conclusió possible és que s'han de cedir les dades del padró d'habitants a la Generalitat en cas que ho sol·liciti davant una hipotètica consulta

Campanya d'oposició del PP als ajuntaments

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ja va avisar que l'Estat intentarà evitar que els municipis catalans cedeixin el padró pel 9-N després que el de Barcelona ho aprovés en un ple al gener. La vicepresidenta va assegurar que el govern espanyol vetllarà perquè no es vulneri la protecció de dades personals i el dret fonamental a la intimitat dels ciutadans. “Complirem i farem complir la llei”, va amenaçar.

Dies abans, la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ja havia donat instruccions als ajuntaments que controla perquè arribat el dia no deixin el padró, i instava els del PSC a fer el mateix. Davant d'això, el president Artur Mas va recordar ja que tots estan obligats a cedir les dades a l'Idescat per llei.

Des de llavors, però, els regidors populars s'han oposat a mocions impulsades en molts altres municipis, i han amenaçat de denunciar els alcaldes que col·laborin amb la consulta. A més, han presentat textos de signe contrari en altres plens, algun dels quals s'ha aprovat, com a Vilanova del Camí (Anoia) la setmana passada, amb el suport de PxC. No va ser en canvi el cas de Badalona, on el PP governa, però en minoria.

Alguns alcaldes del PSC, com el de Tarragona, van dir primer que només cedirien el padró a petició de l'Estat, si bé després matisaria que ho faria a petició de la Generalitat si en té la competència.

Darrera actualització ( Dilluns, 17 de març del 2014 02:00 )