El Punt Avui

Margallo s'aferra a Crimea

analogia El ministre alerta que “el paral·lelisme és absolut” amb Catalunya il·legal Recorda que la Constitució ucraïnesa no permet el referèndum patrocinat per Putin

18/03/14 02:00 BRUSSEL·LES - ALBERT SEGURA
José Manuel García-Margallo, ahir a Brussel·les. Foto: OLIVIER HOSLET/EFE.

La diplomàcia espanyola fa setmanes que busca petroli a Crimea i pensa haver trobat un bon filó unionista. José Manuel García-Margallo pretén que el rebuig internacional al referèndum patrocinat per l'exèrcit de Putin a Ucraïna estableixi un precedent que valgui també per a Catalunya en el futur: és a dir, aprofitant el caos de la pitjor crisi des de la guerra freda, arrencar als seus homòlegs europeus el compromís d'oposar-se a qualsevol consulta o secessió contrària a la constitució interna. Però ahir, a Brussel·les, el ministre espanyol d'Afers Estrangers es va passar de frenada, en assegurar que entre Crimea i Catalunya “el paral·lelisme és absolut”.

García-Margallo es va oblidar dels 20.000 soldats russos desplegats a Crimea, de la minoria tàtara i de les deportacions massives de Stalin, de les amenaces de Gazprom, del govern autoproclamat de la regió, del bany de sang a Kíev amb un centenar de morts,... I es va atrevir a defensar que si la UE i els EUA es neguen a reconèixer el referèndum d'aquest diumenge passat és només perquè la Constitució ucraïnesa no el permet. “Un referèndum que viola una constitució interna, viola per definició la legalitat internacional, és nul i no produeix efectes jurídics”, va advertir com si aquest fos l'únic argument dels Vint-i-vuit.

De nou, la Constitució

“Un territori que s'escindeix amb una violació flagrant de la seva Constitució interna no pot aspirar al reconeixement internacional”, va insistir el ministre. I per si algú encara no veiés clar que el “paral·lelisme” amb Catalunya “és absolut”, García-Margallo va asseverar que la Constitució ucraïnesa “és exactament igual als preceptes que té la Constitució Espanyola” quan fixa que “el territori és indivisible”. El que el ministre no va explicar als seus socis de la UE és que Catalunya ha ofert al govern espanyol fins a cinc vies legals diferents per celebrar la consulta, començant per l'article 150.2, que preveu la possibilitat de delegar o transferir la competència per convocar referèndums. O pel 92, que també preveu la possibilitat de fer consultes sobre decisions de transcendència especial.

Però García-Margallo només vol veure els articles 1 i 2, que garanteixen una “indivisibilitat jurídica de la nació” i “no és cap singularitat de la Constitució Espanyola, sinó la regla general de totes les constitucions del món tret de la d'Etiòpia”. Fins i tot va celebrar que Artur Mas hagi “aproximat el seu llenguatge al realisme polític”, en no descartar la declaració unilateral. “Tots estem convençuts, fins i tot Mas, que no és possible una consulta d'autodeterminació”, li va respondre, i va demanar al president que “expressi amb claredat quines serien les conseqüències” de “sortir a la mar sense veure abans les cartes de navegació i les previsions meteorològiques”. “És més aviat una advertència, no una amenaça”, li va etzibar.

Mentrestant, al PP i al PSOE tampoc no ha passat desapercebut el debat sobre una hipotètica declaració unilateral d'independència, informa Montse Oliva. Carlos Floriano alertava ahir que tot plegat és fruit de “l'extremisme” i el “radicalisme” que atribueix a una part de la classe política catalana, i adverteix que l'executiu de Rajoy respondrà a qualsevol moviment català amb la llei a la mà. El socialista Ramón Jáuregui, per la seva banda, va negar tot paral·lelisme entre el cas de Crimea i el català, i va distribuir la responsabilitat de la situació de tensió entre el govern del PP i el de Mas, tot acusant-los de practicar una política de “trinxera”, alhora que veia a Rajoy cada vegada més “tancat”.

LES FRASES

Un territori que s'escindeix obviant
la seva Constitució
no pot aspirar al reconeixement
José M. García-Margallo
MINISTRE D'AFERS ESTRANGERS
El cas de Crimea no té res a veure amb el que passa a Catalunya. Convé no alimentar la dialèctica extrema
Ramón Jáuregui
NÚMERO 2 DEL PSOE A LES EUROPEES

Pel govern, l'immobilisme estatal preocupa a Europa

El govern català es va atribuir ahir el mèrit que els intents de vincular el referèndum de Crimea al cas català no hagin reeixit, segons va interpretar el secretari d'Afers Exteriors de l'executiu de Mas, Roger Albinyana, que va recordar que tant diversos articles publicats per la premsa internacional com diversos governs europeus, com ara el del Regne Unit, han coincidit a remarcar que els processos ucraïnès i català són del tot diferents.

El declaracions a Catalunya Ràdio, Albinyana va dir que l'immobilisme del govern espanyol en relació amb la situació a Catalunya ha generat “sorpresa” i “preocupació” entre els governs europeus, i que alguns així ho han fet saber a l'executiu de Mariano Rajoy.

Albinyana, que va explicar que durant els contactes polítics entre la Generalitat i diversos governs europeus ha trobat una actitud de “comprensió i respecte”, es va mostrar confiat que “després de les eleccions europees es pugui obrir un període de diàleg que hauria de ser vist com una oportunitat d'or per al govern espanyol”.

El secretari d'Exteriors també va criticar la nova llei de l'acció i el servei exterior de l'Estat, que va qualificar de “restrictiva i invasiva”, perquè, per exemple, preveu que la Generalitat hagi de comunicar al govern espanyol tots els viatges oficials que facin els seus representants, excepte els de caràcter privat. Per Albinyana, la llei aprofundeix en l'aposta de l'executiu estatal de “curtcircuitar” sempre que pot l'acció exterior catalana.

Darrera actualització ( Dimarts, 18 de març del 2014 02:00 )