El Punt Avui

En marxa l'elaboració d'un cens de catalans a l'exterior

El govern desenvolupa finalment la llei del 1996 que ho preveia i dóna compliment a les històriques reivindicacions de les comunitats a l'estranger

Serà d'inscripció voluntària i personal

20/03/14 00:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU
Els catalans a l'exterior feia anys que demanaven al govern que creés un cens propi. A la foto, una trobada de Mas el 2011 amb casals americans Foto: EL PUNT AVUI.

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica avui l'inici del procés d'informació pública per a la creació d'un cens propi de catalans residents a l'exterior, una històrica reivindicació d'aquest col·lectiu prevista legalment des de fa 18 anys, però que no s'ha arribat a desenvolupar mai. Segons ha pogut saber aquest diari, el Consell Executiu aprovarà el registre en les pròximes setmanes, quan s'iniciarà una campanya específica d'informació adreçada als catalans que viuen a fora, per donar-lo a conèixer i animar que s'hi apuntin. En l'aspecte operatiu, el registre serà dirigit i elaborat per la secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea.

La inscripció serà de caràcter personal i voluntari, ja que només la podran tramitar els interessats. S'hi podran apuntar tots els que ara ja s'integren al registre estatal (el CERA, cens d'espanyols residents absents); és a dir, els que tinguin nacionalitat espanyola, l'últim veïnatge administratiu dels quals hagi estat a Catalunya, a més dels descendents d'espanyols que conservin la nacionalitat i no hagin residit mai en territori espanyol, però que tenen un municipi català d'adscripció. L'1 de febrer, al CERA hi havia 174.279 catalans majors de 18 anys, 12.393 més que un any enrere.

A la llei des del 1996

El govern dóna compliment així a l'article 26 de la llei 18/1996 de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior, que l'insta a crear i mantenir un cens propi per facilitar ajut, assistència i protecció a aquest creixent col·lectiu, tal com fixa l'article 2. L'objectiu també és permetre'n la interacció en tota mena d'activitats, ja sigui a Catalunya o als països d'acollida. Així, tal com havia avançat aquest diari, aquest pot ser el desllorigador que permeti el reclamat vot exterior en tot tipus de processos participatius que s'organitzin al país, com ara la consulta del 9-N. De fet, les entitats de la Catalunya exterior, que han expressat l'últim any el temor a quedar fora del procés, veuen bé la creació d'un cens específic sempre que se'n faci una campanya amb “la necessària anticipació”, si bé demanen que també s'hi puguin inscriure catalans residents a la resta de l'Estat.

Ara fa un any, la comissió d'Acció Exterior del Parlament va aprovar per unanimitat instar el govern a crear i actualitzar aquest cens amb la mateixa periodicitat que el padró. La demanda sempre l'han mantinguda la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) o el Consell de les Comunitats Catalanes a l'Exterior, i té especial significació per als descendents de l'exili arran de la Guerra Civil espanyola, de la qual ara fa 75 anys. De fet, aquests col·lectius han reclamat la reforma de la llei del 1996 prenent com a base la que s'ha aprovat a Galícia, que proposen com a model també pel que fa a l'ús de noves tecnologies en les relacions, l'enfortiment de la marca de país o la internacionalització d'empreses. Precisament, Galícia ja té creat des del 2006 un cens similar al que ara farà Catalunya, i Andalusia o la Rioja també en preveuen de similars.

Supressió del vot pregat

Tot just la setmana passada, i a iniciativa del Parlament gallec, el Congrés dels Diputats va aprovar amb una àmplia majoria (305 vots a favor i 11 abstencions, d'ERC i el BNG) la presa en consideració d'una proposició de llei que modifiqui l'actual sistema de vot exterior, i en especial del vot pregat, implantat el gener del 2011 en la llei orgànica de règim electoral general (Loreg), que obliga a demanar la documentació per correu abans de poder votar. Això va provocar una allau de queixes i va fer per exemple que en les últimes eleccions al Parlament del 2012 caigués la participació exterior fins a només un 6%.

Els partits impulsors han admès el fracàs de la llei i s'han compromès a suprimir aquest punt, si bé es podrien preservar altres novetats del 2011, com ara la possibilitat de votar en urna en ambaixades i consolats. Això sí, la tramitació parlamentària no permetrà que la reforma arribi a temps per les europees.

LA XIFRA

174.279
catalans
figuraven inscrits l'1 de febrer al CERA, l'únic registre oficial existent fins ara.
305
vots
a favor va rebre l'11 de març al Congrés la presa en consideració de la reforma del sistema de vot exterior.

La societat civil impulsa un pacte marc internacional

En el marc d'unes jornades al Museu d'Història de Barcelona en què ja es podran fer aportacions, dissabte se signarà l'Acord Nacional d'Acció Exterior, que vol ser el marc de referència per concertar accions i unificar el discurs de la projecció catalana al món. Al pacte, que a diferència d'altres parteix de la iniciativa de 110 entitats, sindicats i federacions, també s'hi han adherit CiU, ERC, el PSC i ICV-EUiA. La idea és treballar des del consens entre el vessant social i l'institucional per tenir un llibre blanc en matèria de política internacional.

El document girarà sobre tres eixos: l'identitari, l'econòmic i el social, que es desenvoluparan en deu punts: identitat i cultura, economia, Europa social, representació institucional exterior, cooperació al desenvolupament, pau, seguretat i defensa, socioambiental, migracions, polítiques de dones i ciència i tecnologia.

Els impulsors van deixar clar ahir que Catalunya “tindrà acció exterior en qualsevol cas”, tot i que el pacte “no tindria sentit” en una situació de subordinació a l'Estat espanyol, ja que el marc d'acció preveu la plena sobirania.

Darrera actualització ( Dijous, 20 de març del 2014 00:00 )