El Punt Avui

Primer pas cap al referèndum

CiU, ERC i ICV volen demostrar a Madrid que la solució és una qüestió de voluntat política

Turull adverteix que “no hi marxa enrere”, malgrat el rebuig anunciat pel Congrés

El PP vol Mas a l'hemicicle

20/03/14 02:00 BARCELONA - EMMA ANSOLA
Destaquen que és un projecte col·lectiu, no el pla d'un president

Els partits polítics han començat a posar fil a l'agulla en el que serà el primer intent per aconseguir celebrar un referèndum a Catalunya. Ahir van designar els tres diputats que el pròxim 8 d'abril defensaran al Congrés dels Diputats el traspàs de la competència, tot i que el nomenament es farà oficial dimecres vinent en una votació al ple del Parlament.

CiU ha triat el president del grup parlamentari, Jordi Turull, després que la federació, amb el suport dels republicans, hagin rebutjat de ple que sigui el president de la Generalitat, Artur Mas, qui pugi a la tribuna d'oradors de l'hemicicle per defensar la proposta sobiranista. Tothom vol evitar repetir imatges com la de fa nou anys, quan el llavors president del País Basc, Juan José Ibarretxe, va haver d'afrontar en solitari el rebuig del Congrés al que llavors es va convertir en la primera demanda sobiranista de la història del parlamentarisme espanyol feta pel president d'una comunitat autònoma.

El 8 d'abril serà la segona vegada que una nacionalitat faci valer la seva sobirania a la cambra de representació espanyola. Tot i això, la proposta catalana presenta diferències destacades.

En primer lloc, ha sorgit per una àmplia majoria dels diputats del Parlament gràcies a la “transversalitat” de què gaudeix el procés, tal com assenyalava ahir Turull. Prova d'això és l'elecció de tres diputats per cada una de les formacions que donen suport a la consulta, i així ho volen fer evident en el ple a Madrid. “Aquest no és el pla del president Mas ni del govern, és un projecte col·lectiu de la majoria del poble català”, assenyalava la vicepresidenta de l'executiu català, Joana Ortega.

Junqueras no hi anirà

La delegació catalana també estarà formada per la diputada republicana Marta Rovira. El partit ha decidit que sigui la persona que porta el pes de la tasca parlamentària la que defensi a Madrid la proposta. Els republicans, però, no amaguen que la seva presència a Madrid obeeix a un mer tràmit institucional davant el cop de porta que els espera. “No confiem gens en Madrid”, destaca una font del partit. “Farem el paper que ens toca fer”, indica la mateixa font, deixant palès que són els republicans els que expressen la veu més escèptica de la delegació catalana. En la reunió que van tenir ahir al migdia a la cambra catalana, la direcció d'ERC també va decidir presentar el president Oriol Junqueras com a substitut de Rovira. La seva designació –que també s'haurà d'aprovar dimecres vinent– forma part del tràmit en el cas que, per una causa de força major, no hi pugui assistir la portaveu del grup. Tanmateix, fonts dels republicans asseguraven ahir que a hores d'ara Junqueras no té previst viatjar a Madrid el 8 d'abril.

L'equip quedarà configurat amb el líder dels ecosocialistes, Joan Herrera. Amb aquesta designació, ICV-EUiA vol donar la màxima rellevància al pla per convocar la consulta que es defensarà a Madrid. “El que es podrà comprovar el dia 8 és que el que demanem és totalment legal i constitucional i que no hi ha cap obstacle per transferir aquesta competència”, denunciava ahir, des de Sitges, la portaveu del grup, Dolors Camats. Una reflexió a la qual també havia fet referència minuts abans el diputat convergent Jordi Turull. “La proposta és del tot legal”, va indicar, i tot seguit va fer una crida als parlamentaris de Madrid a “no tenir por” i a practicar “un exercici de democràcia”.

No es tanca cap porta

Turull també va ser ahir el primer a avançar que la negativa de Madrid a traspassar a la Generalitat la competència per celebrar referèndums no implicarà “una marxa enrere” del pla sobiranista. “Aquesta és la primera fórmula d'un mecanisme legal”, va assenyalar. Més tard en vindran d'altres, per tal que els catalans puguin decidir el seu futur. Turull es va referir directament a la llei de consultes.

I mentre CiU, ERC i ICV embasten el seu paper a Madrid, també des del Parlament s'haurà de decidir si la representació de la institució va més enllà dels diputats designats. S'apuntaria així la possibilitat que la presidenta, Núria de Gispert, assisteixi al ple del Congrés des de la llotja de convidats, una decisió personal i a hores d'ara pendent.

26.03.14
dia
del ple al Parlament en què s'aprovaran les designacions de Turull, Rovira i Herrera com a ponents a Madrid.
08.04.14
dia
de ple al Congrés dels Diputats en què es debatrà i es rebutjarà la sol·licitud de referèndum.

El PP qualifica ara el debat de “positiu”

El portaveu del PP a la cambra catalana, Santi Rodríguez, va valorar de forma “positiva” que el 8 d'abril se celebri el debat sobiranista al Congrés dels Diputats. També va remarcar que la proposta que arriba a Madrid és del tot “legal”, pel que fa a la demanda de traspàs de competències, si bé va voler aclarir que la pregunta del futur referèndum no s'adapta al marc constitucional. Unes declaracions que contrasten amb el vot negatiu que els populars han expressat
sempre en les votacions al Parlament sobre aquest assumpte.

El PP va afilar les seves declaracions pel que fa a les conseqüències de la votació. Va demanar al president Mas que assumís el resultat i va instar a demostrar la rellevància de l'acte amb la presència de Mas al Congrés. Si aquest fos el cas, Rodríguez veuria molt bé que la rèplica la protagonitzés el president Rajoy.

Més vehement va ser la valoració de la portaveu de Ciutadans, Carina Mejías, que va qualificar el procediment d'“incoherent” i “surrealista” i va defensar la presència de Mas a Madrid perquè certifiqui com “la majoria del poble espanyol està en contra de la ruptura i l'aixecament de fronteres”. Tant Rodríguez com Mejías van coincidir a demanar que un cop es produeixi la votació “s'acabi el discurs i es posin a treballar”, va dir Mejías. “Esperem no haver de sentir dir més que la resposta de les institucions espanyoles no és democràtica”, rematava Rodríguez.

Darrera actualització ( Dijous, 20 de març del 2014 02:00 )