El Punt Avui

El TC fulmina la sobirania

Anul·la part de la declaració del Parlament, que proclama que Catalunya és un subjecte jurídic sobirà

Accepta el dret a decidir com a simple aspiració política

26/03/14 02:00 MADRID/BARCELONA - M. OLIVA/E. ANSOLA

No a la declaració de Catalunya com a subjecte sobirà, sí a un dret a decidir circumscrit a una “aspiració” política que només podrà materialitzar-se a través de la “legalitat”. El Tribunal Constitucional finalment ha vençut les resistències internes que eren partidàries de deixar-ho córrer i no pronunciar-se sobre un redactat que consideraven simple retòrica política, i ha dictat una resolució unànime que anul·la part del text del Parlament del 23 de gener del 2013. Finalment, considera que el text sí que podria tenir conseqüències jurídiques amb el benentès que topa amb l'article dos de la Constitució, que proclama la indissoluble unitat d'Espanya. En un escrit de 36 pàgines, l'òrgan judicial assegura que declarar Catalunya un subjecte polític i jurídicament sobirà és inconstitucional. I, sobretot, recorda que un únic territori no fot arrogar-se la potestat de decidir sobre el conjunt de l'Estat. Pel tribunal, doncs, una consulta celebrada a Catalunya per plantejar-se el seu futur, tampoc no té cabuda a la carta magna.

L'executiu espanyol ha guanyat la batalla judicial aconseguint que el TC elimini la part fonamental de la declaració catalana –la proclamació de la seva sobirania– i a partir de la qual s'encabiria la possibilitat de convocar un referèndum. I, sobretot, ha guanyat la batalla política, ja que la inhibició sobre la demanda plantejada per Mariano Rajoy que propugnava un grup –minoritari– de magistrats hauria deixat l'executiu espanyol en una situació força compromesa, ja que necessitava una resolució unànime i contundent per donar sortida als seus arguments abans del debat sobre la petició del Parlament, que se celebrarà el 8 d'abril al Congrés. De fet, dies enrere, des de La Moncloa ja s'havien llançat alguns avisos al TC per evitar-los la temptació de desentendre's de la demanda no declarant nul el text català.

Deliberació formal

Finalment, l'alt tribunal ha arribat a un consens amb la fórmula de tombar-ne només una part, i ho ha fet en la primera reunió en què se sotmetia a votació la resolució redactada per la vicepresidenta del TC, Adela Asua. Fins ara, les deliberacions sobre l'assumpte català s'havien introduït de manera informal en plens anteriors pel fet que s'albirava una discrepància sobre l'abast jurídic del text, que, una vegada es va filtrar, va començar a incomodar el govern del PP.

Així, mentre que fonts de la institució es vantaven que la seva sentència “no agradaria a ningú”, el cert és que no declarar nul·la la part que afecta el dret a decidir no vol dir que es vulgui beneir una consulta, pel fet que s'argumenta que “el dret a decidir no apareix proclamat com una manifestació d'un dret d'autodeterminació, no reconegut a la Constitució”, sinó que forma part d'una “aspiració política” a la qual només es pot arribar “mitjançant un procés ajustat a la legalitat”. La resolució subratlla també que el text català parla de “diàleg” adduint que és un concepte en el qual no poden entrar, alhora que recorda que la Constitució té els seus camins per reformar-se.

Tot i que s'esperava la sentència, la decisió del TC va ser una galleda d'aigua freda per als grups parlamentaris que poques hores abans havien aprovat presentar davant d'aquest òrgan una petició de recusació perquè tant el president del tribunal com dos dels magistrats no intervinguessin en el procediment jurídic que afectava la Declaració de Sobirania. CiU, ERC, el PSC i ICV van acordar al matí que els tres magistrats no projectaven “la imparcialitat” i la “independència” que haurien de marcar els criteris dels membres del Constitucional a causa dels seus pronunciaments de menyspreu vers el poble català. La recusació, a la qual només es va oposar el membre de la mesa i diputat del PP, Pere Calbó, es fonamentava en declaracions dels magistrats, com ara l'atribuïda al president, Francisco Pérez de los Cobos, que va deixar escrit que “el diner és el bàlsam dels catalans”. Al magistrat Pedro González-Trevijano se li recriminaven frases com ara “l'Estatut és l'elixir nazionalitzador”, tal com denunciava ahir el president del grup de CiU, Jordi Turull, pocs minuts abans d'assabentar-se per la premsa de la decisió del Constitucional. Conjuntament amb Pérez de los Cobos i González-Trevijano, també es recusava el magistrat Enrique López.

“Agitadors de la catalanofòbia” eren els termes emprats per Turull per reafirmar la necessitat que els tres magistrats del tribunal no podien intervenir en la resolució. Aquest mateix matí, els membres de la mesa del Parlament estan convocats a una reunió extraordinària, moments abans que comenci el ple, per debatre si es manté la recusació. Turull ja avançava ahir que era partidari de mantenir la petició, ja que aquesta “no serà l'única voluntat política dels catalans que arribi al TC”.

LES DATES

23.01.13
El Parlament
aprova la declaració amb els vots de CiU, ERC, ICV i la CUP. El PSC, el
PP i C's hi voten en contra.
08.03.13
L'executiu espanyol
planteja la seva impugnació davant el TC. L'òrgan ordena la suspensió de la declaració.
Darrera actualització ( Dimecres, 26 de març del 2014 02:00 )