El Punt Avui

El PP insta Mas a clarificar si vol pacte fiscal o consulta

Sáenz de Santamaría subratlla les contradiccions de CiU i l'avisa que no pensen negociar un model exclusiu per a Catalunya

La Moncloa retreu al president que no vagi al Congrés a defensar el procés

29/03/14 02:00 MADRID - MONTSE OLIVA
Soria, Sáenz de Santamaría i Montoro, ahir en la roda de premsa de després de la reunió del Consell de Ministres Foto: EFE.

No negociaran ni una cosa ni l'altra. Però La Moncloa agafava la principal reivindicació que planteja Catalunya, la consulta, així com l'antiga aspiració de CiU, el pacte fiscal, per posar en relleu la falta de rumb que atribueixen a Artur Mas i a la federació que dirigeix. “No estaria malament saber on és ara [quina és la seva posició]”, va deixar anar ahir la vicepresidenta de l'executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, després que se li demanés per la referència que el dia anterior havia fet el portaveu adjunt, Josep Sánchez Llibre, a la negativa del govern de negociar un sistema similar al concert basc. El PP va criticar que CiU ressusciti ara l'exigència de seure a discutir el sistema i ho va aprofitar per destacar les discrepàncies internes i, sobretot, per encarar-se a Mas i reclamar-li que les aclareixi. De retruc, Santamaría també li va retreure que no vagi el 8 d'abril al Congrés a defensar el seu projecte.

Presumir de sentència

En aquest sentit, si bé La Moncloa continua sense confirmar-ho, no serà gens estrany que Rajoy prengui la paraula durant el ple per explicitar el seu no rotund a la consulta i passar-los per la cara la resolució dictada aquesta setmana pel Tribunal Constitucional, que els convida a presumir que la justícia avala –de manera unànime– els arguments de l'Estat exposats en la petició d'impugnació. Per tot plegat, l'executiu espanyol, doncs, s'ho farà venir bé per subratllar les contradiccions de la federació catalana sobre el pacte fiscal o una hipotètica tercera via i, alhora, per destacar l'absència de Mas davant d'una petició que, segons recordava ahir la vicepresidenta, han volgut convertir en l'eix central de la seva acció de govern.

Més enllà de les picabaralles polítiques, la discussió de fons és si Rajoy té intenció o no d'oferir una contrapartida per intentar frenar la petició de consulta. Des que es va iniciar el procés català, el PP sovint ha usat l'argument que la discussió del futur model de finançament ha de servir per obrir una escletxa per reconduir un diàleg entre l'executiu català i l'espanyol que avui és inexistent. Això sí, afegint-hi que en cap cas es farà des d'una posició “privilegiada” o que pugui ser interpretada com una “concessió” a Catalunya a canvi de no convocar la consulta. I ara que s'acosta el debat del 8 d'abril, torna a sorgir la hipòtesi que Rajoy reiteri l'oferta a Mas per posar-se a negociar un sistema de finançament que, de fet, per llei ara toca revisar i reformar.

Això sí, l'entorn del president es guarda prou d'especificar que es tracta d'arribar a un acord “multilateral” dins del règim general en què s'encabeix Catalunya. Res que no s'hagi dit fins ara. Perquè Santamaría negava ahir que s'accepti discutir els canvis en el model només amb la Generalitat i, en tot cas, el que segur que descartava és l'aplicació del concert basc.

Una altra cosa és que si durant la negociació es detecta la possibilitat que la Generalitat afluixi la pressió per la consulta, La Moncloa s'avingui a encabir-hi algunes de les reivindicacions catalanes relacionades amb més capacitat normativa i més participació de la Generalitat en la distribució dels principals impostos estatals. Fonts d'Hisenda subratllaven que la millora de les finances territorials serà possible perquè per al 2015 hi ha previst un lleuger increment dels ingressos tributaris.

Sempre he sentit
dir a Rajoy que no
hi haurà un sistema
de finançament autonòmic a la carta
Ignacio González
PRESIDENT DE LA COMUNITAT DE MADRID

LES FRASES

Mai l'especificitat nacional catalana han estat els diners i, en tot cas, qualsevol proposta s'ha de sotmetre a consulta
Josep A. Duran i Lleida
SECRETARI GENERAL DE CIU
No estaria malament saber, per boca del president de la Generalitat, quina és ara la seva posició
Soraya S. de Santamaría
VICEPRES. DEL GOVERN ESPANYOL
La societat catalana està situada en un punt de no-retorn i no està disposada a renunciar a la democràcia per quatre quartos
Francesc Homs
CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA

Homs: “A la democràcia no se li pot posar preu”

La societat catalana està situada en un punt de “no-retorn”, i això implica que no renunciarà a la democràcia “per quatre quartos”. Aquesta és la reflexió que va fer ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en diverses entrevistes radiofòniques amb relació a una eventual oferta de diàleg de Rajoy per millorar el finançament. Pel dirigent català, la possibilitat que La Moncloa confiï a desactivar les reivindicacions amb “dos o tres despatxos” és impensable. I, en aquest sentit, alertava que “la democràcia no té preu”. A hores d'ara, no és “bescanviable”, sentenciava. Tot i així, el conseller suggeria que estan disposats a escoltar qualsevol proposta que arribi de l'executiu espanyol, amb el benentès que haurà de ser votada pels catalans. El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, és del mateix parer pel que fa a la possibilitat de votar; “si no, es tancaria en fals”. El portaveu al Congrés afegia també que “la qüestió catalana no inclou només els diners”, sinó que qualsevol proposta ha d'anar molt més enllà i encabir-hi assumptes nacionals i reconèixer la sobirania en llengua, cultura i educació. Tot plegat ha de tenir “una plasmació constitucional”, reflexionava Duran.

Darrera actualització ( Dissabte, 29 de març del 2014 02:00 )