El Punt Avui

Ni un pas enrere

Milers de persones denuncien al cor de Brussel·les el boicot del govern espanyol a la consulta del 9 de novembre

Catalans, flamencs, escocesos, tirolesos del sud i bascos reivindiquen l'exercici del dret a decidir davant les institucions europees

Es van cridar lemes a favor del referèndum i del dret d'autodeterminació

31/03/14 02:00 BRUSSEL·LES - ALBERT SEGURA
La protesta es va celebrar al Parc del Cinquantenari, a pocs metres de les seus de la Comissió Europea i del Consell d'Europa. A la imatge, un moment de la manifestació Foto: A. S. / ACN.
Centenars de catalansvan tornar a fer el viatge fins a Brussel·les per segona vegada en cinc anys

El dret a decidir no es demana, es pren. I precisament per advertir la Unió Europea que Catalunya no farà “ni un pas enrere” i l'exercirà el pròxim 9 de novembre, unes 4.000 persones es van manifestar ahir a Brussel·les. Sobretot catalans i flamencs, per la marea d'estelades i de banderes grogues amb el lleó de llengua i urpes negres, però també tirolesos del sud i alguns escocesos, bascos o gallecs, van denunciar davant les institucions europees les “dificultats i amenaces” que el govern espanyol està posant a la consulta.

Els organitzadors van comptar 25.000 participants, però la policia belga, experta en protestes gairebé diàries en aquest manifestòdrom d'Europa, va rebaixar la xifra fins als 4.000. Amb els lemesEurope, we will vote! (Europa, votarem!) i It's about democracy (Es qüestió de democràcia), els manifestants es van concentrar al parc del Cinquantenari, a pocs metres de les seus de la Comissió Europea i del Consell, blindades pels serveis de seguretat per la visita avui del president xinès, Xi Jinping. I amb crits “d'in-inde-independència”, van recórrer un barri europeu fantasma, pràcticament buit el diumenge, per acabar davant l'eurocambra.

En una trentena d'autocars o, fins i tot, en un 600 pintat amb l'estelada, centenars de catalans van tornar a fer el viatge de 1.300 quilòmetres fins a Brussel·les, per segona vegada en cinc anys (després de la manifestació dels Deu Mil del 7 de març del 2009). Convençuts que no caldrà una tercera protesta, els convocants van rebutjar “tota oposició, dificultat o amenaça a l'exercici d'un dret fonamental universal com és el dret a l'autodeterminació”, va defensar Anna Arqué, portaveu de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus.

CDC, ERC, ICV i la CUP donaven suport a la protesta, però només aquesta última formació hi va enviar un diputat, Quim Arrufat. Tampoc no hi va participar cap eurodiputat ni cap de llista a les europees, tret del de Bildu, Josu Juaristi. També el govern, l'ANC i Òmnium van preferir estalviar-se la manifestació, per no sortir a la foto amb flamencs o tirolesos del sud, companys de viatge que consideren incòmodes per a la seva estratègia internacional (temen trepitjar ulls de poll en algunes capitals europees). A la protesta de fa cinc anys hi va assistir l'aleshores eurodiputat Oriol Junqueras o els diputats Anna Simó, Albert Batalla o Jordi Cuminal.

“És cosa dels polítics decidir on se situen i al costat de qui es manifesten, nosaltres hem convidat tothom”, va assegurar Arqué, que troba “oportú” tornar a protestar a Brussel·les just abans de les eleccions europees. “Volem saber quina és la UE que els polítics que es presenten com a candidats defensen: és la de Schuman i Monet? La que es fonamenta en els drets de justícia, llibertat, igualtat i, en conseqüència, pau? La que després de la Segona Guerra Mundial va decidir canviar sàviament bales per vots?”, va preguntar. Arqué va reivindicar la UE “de la dimensió social i humana que entén les dinàmiques internes i que per resoldre els conflictes polítics ha estipulat tàcticament que els referèndums i l'autodeterminació és un protocol internacional adequat”.

30

autocars
van utilitzar els catalans que es van desplaçar a Brussel·les per participar en la protesta
1.300
quilòmetres
separen Catalunya de la capital belga
Darrera actualització ( Dilluns, 31 de març del 2014 02:00 )