• 5 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Pilar Rahola

El tanc de la CEOE 

El ‘think tank’ de la CEOE que planteja la intervenció de l’exèrcit té més de ‘tank’ que de ‘think’

Vaig directa al gra perquè l’espai és or. Tinc raó si imagino que el senyor Rosell, president de la CEOE, està d’acord amb l’informe del seu think tank que avala la intervenció de l’exèrcit, presó per a Mas, il·legalització de partits polítics, suspensió de l’Estatut i la plaga de la marabunta, si Catalunya declara la DUI? Ja no li pregunto per les misèries econòmiques que caurien, talment el diluvi universal, sobre els soferts catalans, perquè aquest seria un argument econòmic lícit que, per cert, neguen amb contundència prestigiosos economistes. Però una cosa és que els il·lustrats de la CEOE augurin una plaga bíblica sobre l’economia catalana, i una altra que el think tank tingui més de tank que de think i plantegi resoldre manu militari, en ple segle XXI, un conflicte polític que té l’aval del poble. És això, senyor Rosell? I està d’acord també el senyor Borja García-Nieto, president de l’Ecuestre i medalla d’honor de Barcelona, que ha cedit l’espai, per presentar aquest informe amb aires de part de guerra? És a dir, aquests dos notables de la vida econòmica catalana estan d’acord que enviïn l’exèrcit a Catalunya i empresonin Artur Mas? Creuen necessari, doncs, anar més enllà fins i tot que el mateix PP, que mai no ha parlat d’exèrcit?

Lamento la pregunta, però encara més la inquietant resposta, atès l’aval que tots dos donen al document. Rosell l’ha defensat a TV3 i Borja va ferne els honors a l’entitat que presideix. I cap dels dos no s’ha mostrat contrari a les tesis bèl·liques de l’informe. De què es tracta, llavors? Potser estem davant del mètode puta i Ramoneta de grandiosa memòria, utilitzat en aquest cas per dos líders de la societat civil. Allò de deixar que parlin de l’exèrcit i la presó de Mas, i després fer-li un somrís en els actes oficials. O potser ho pensen realment, però no necessiten dir-ho perquè per a això ja tenen el personal adequat. Certament és molt considerat per part de Rosell deixar en mans de Clemente Polo, notable company de viatge d’UPyD i d’Ángel de la Fuente, vinculat a Ciutadans i amic de Montoro en la causa d’assegurar que a Catalunya lliguem els gossos amb llonganisses, l’anàlisi del procés català. Ho és, perquè tant el senyor Rosell, com servidora, com el veí del quart sabem perfectament què diran abans d’haver-ho escrit.

Ergo, no som davant d’una anàlisi politicoeconòmica, som davant un acte de propaganda ideològica. I això és lamentable, perquè sens dubte seria grandiós un debat econòmic sobre la independència entre Sala i Martín o Carles Boix o d’altres i els economistes de la CEOE. Però aquest informe, estimat senyor Rosell, no és un debat, és una amenaça explícita, explicitada i sembla que anhelada, la qual cosa converteix el seu teòric debat en una trinxera. Res, espero que saludi vostè el president quan se’l trobi als còctels. Això sí, abans que el fiquin a la presó.