• 7 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • MARC BASSETS Washington. Corresponsal

El referèndum d’independència es cola a les eleccions del Quebec

Els nacionalistes francòfons neguen que preparin una consulta imminent

EL FACTOR DE LA POR Els federalistes alerten que reobrir el procés pot dividir els quebequesos

Els sobiranistes neguen que vulguin convocar cap referèndum d’independència. Els federalistes es declaren convençuts que el referèndum és imminent. Estranya campanya electoral al Quebec, que avui va a les urnes amb la possibilitat d’una altra consulta per separar-se del Canadà –la tercera en 34 anys– al centre del debat.

MATHIEU BELANGER / REUTERSLa primera ministra i líder de l’independentista Partit Quebequès, Pauline Marois, durant un míting de final de campanya ahir al Quebec

El Partit Quebequès (PQ) de la primera ministra, Pauline Marois, té als gens la recerca de la sobirania de la província canadenca de majoria francòfona. Però sap que el suport a la independència –i fins i tot a una consulta– avui és minoritari. I no vol una altra derrota després de les del 1980 i el 1995. Si es torna a votar, és per guanyar.

Així que no hi haurà consulta, ha promès Marois, fins que els quebequesos estiguin “preparats”. El seu objectiu, en avançar les eleccions –en part per les dificultats per adoptar un pressupost– era ampliar el seu avantatge. Ara el PQ governa en minoria. Marois volia dedicar la campanya a parlar d’economia, laïcitat i la preservació de la identitat quebequesa, i la corrupció dels seus rivals federalistes. No ho va aconseguir.

Les eleccions legislatives han acabat transformades en un referèndum sobre la possibilitat d’un altre referèndum, ironitzava aquest cap de setmana l’editorial del diari de Toronto Globe and

Mail. La província del Quebec té potestat per organitzar els referèndums que vulgui. En cas de victòria clara del sí, hauria de negociar amb la resta del Canadà, segons la llei canadenca.

Els federalistes del Partit Liberal Quebequès (PLQ), partidaris del Canadà unit, saben, com el PQ, que la majoria de quebequesos no vol sentir ni parlar ara de referèndums ni secessió. I han vist en la por d’un altre debat sobre la independència una oportunitat. El candidat liberal, Philippe Couillard, acusa Marois d’ocultar les seves intencions i buscar la majoria per convocar un tercer referèndum. “La qüestió de la independència s’ha convertit en central des del moment en què el Partit Liberal ha descobert que era el tema que podia galvanitzar el major nombre d’electors”, diu el politòleg Alain-G. Gagnon, de la Universitat del Quebec.

“La gent no sent la necessitat ara per ara de plantejar-se aquesta qüestió –afegeix Gagnon–. La taxa d’atur voreja el 7,5%, l’economia sembla estable. No hi ha la sensació que els quebequesos estiguin en una posició particularment difícil. I el Govern central vetlla perquè hi hagi les mínimes tensions amb el Quebec. Les qüestions constitucionals no es debaten. Es parla més aviat de la gestió del dia a dia”.

Ara bé, aquesta apatia respecte a la secessió podria canviar. “Si a Escòcia guanyés la independència o els catalans celebressin un referèndum, potser seria un impuls perquè el Quebec també en celebrés un”, diu Gagnon, bon coneixedor de Catalunya.

En espera d’un vent favorable, Marois ha desplaçat el debat identitari, que en el passat es va projectar en la defensa de la llengua francesa i en la secessió, cap a la proposta d’una Carta de Valors Quebequesos. La carta prohibeix l’ostentació de signes religiosos en públic. Inspirada en la laïcitat francesa, xoca amb el multiculturalisme canadenc i provoca acusacions de racisme encobert.

Una de les sorpreses de la campanya ha estat la candidatura, pel PQ, de Pierre Karl Péladeau, un dels homes més rics del país. Péladeau va reclamar que el Quebec fos “un país”. Les seves paraules, unides a l’ambigüitat d’algunes declaracions de Marois, han creat dubtes sobre la posició del partit nacionalista contra un referèndum imminent.

I els federalistes han jugat la carta de la por: por de les divisions que pot provocar. “Els quebequesos ja han rebutjat dos cops la separació –es llegeix al diari La Presse–. Cada vegada, el debat ha trencat amistats i esquinçat famílies”.

L’efecte Péladeau és ambivalent: d’una banda, demostra que la independència no espanta la gran empresa. De l’altra, la trajectòria d’enfrontaments amb els sindicats de Péladeau espanta l’electorat més esquerrà del PQ. Molts sobiranistes també veuen amb inquietud el projecte d’una Carta de Valors Quebequesos. Els sondejos vaticinen una victòria del Partit Liberal.