• 7 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • www.francescmarcalvaro.cat

Navarro surt a la foto

L’acord entre el Govern Mas i el PSC per tirar endavant el projecte de BCN World ha coincidit amb les primàries dels socialistes barcelonins, que semblaven una porta a la renovació i han acabat sent una imitació dels pitjors vicis de l’Espanya de la Restauració; un espectacle amb episodis penosos que allunya encara més la gent de la política. La lògica territorial –amb la implicació directa de l’alcalde socialista de Tarragona– s’ha imposat a les reserves i prevencions que tenia l’equip de Pere Navarro, que ha obtingut, a canvi, una foto de centralitat i un pacte genèric sobre la recuperació econòmica. Hi ha gent emprenyada al carrer Nicaragua per un gest que interpreten que enforteix Mas, però és impensable que Josep Fèlix Ballesteros digués als seus electors que renuncia a una inversió que generarà molts llocs de treball. D’altra banda, el PSC no pot exposar-se a perdre l’alcaldia de la capital tarragonina, després d’haver perdut Girona i Barcelona. ERC, soci principal del Govern en el dret a decidir, no ha volgut assumir el risc d’abonar aquesta operació.

El cas de l’acord sobre BCN World desmenteix els que asseguren que, avui a Catalunya, només es parla del procés sobiranista i que Mas és presoner de Junqueras. També desmenteix que el Govern estigui aïllat per impulsar polítiques del dia a dia, sobretot si tenim en compte que el PP –mitjançant els oficis de Rafa Luna– tenia moltes ganes d’aparèixer públicament com el factor que desencallava el projecte que lidera Xavier Adserà. Al final, però, CiU va preferir anar de bracet amb el PSC, sobretot en un moment en què l’Executiu Rajoy no provoca riuades de simpatia en la societat catalana.

La coincidència entre Mas i Navarro al voltant de les coses de menjar ha provocat alegria o malestar –segons qui s’ho miri– sobre el retorn hipotètic de la sociovergència. No cal exagerar. Tot és més senzill. Alguns obliden la complexitat del país: molts sobiranistes –inclosos votants d’ERC i d’ICV– que viuen a les comarques del sud no veuen amb mals ulls la construcció d’un macrocomplex turístic amb hotels i casinos. Els dos grans partits catalans de sempre estan ben acostumats a gestionar situacions incòmodes. I Junqueras sap que, si les enquestes li continuen sent favorables, haurà de prendre moltes decisions difícils, mai del gust de tothom. Suposo que aquesta evidència no ha de ser subratllada al principal partit de l’independentisme, atès que tenir més poder és, sobretot, tenir més capacitat de decebre.

L’ecosocialista Herrera manté que l’acord sobre BCN World afavoreix un mal model de país. El debat és pertinent, però abans hauríem de posar-nos d’acord sobre què significa l’expressió model de país, que es fa servir amb tanta alegria com vaguetat. I, en això, em temo que tots els programes electorals sempre van molt per darrere de la realitat.