• 7 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Joan Botella i Josep M. Colomer J.M. COLOMER i J. BOTELLA, expresident i exvocal de la comissió d’experts per a la llei electoral de Catalunya (2007-2010)

Referèndum inviable sense llei electoral

La Generalitat no té el cens electoral ni existeix una Junta Electoral de Catalunya que pugui supervisar el procés

El proper dia 9 de novembre no hi podrà haver un referèndum legal perquè la Generalitat no té el cens electoral ni existeix una Junta Electoral de Catalunya que pugui vetllar pel compliment de les normes, defensar els drets dels votants i acreditar-ne el resultat. Això es deu al fet que Catalunya, després de 34 anys d’autogovern, no té llei electoral pròpia, per la qual cosa depèn de la Junta Electoral Central espanyola fins i tot per a les eleccions autonòmiques.

IGNOT

Hi ha hagut diversos intents recents d’aprovar una llei electoral de Catalunya. El 2007 el Govern de la Generalitat, amb el vistiplau de tots els grups parlamentaris, va crear una comissió d’experts, de la qual els autors d’aquest article vam ser membres, juntament amb quatre col·legues més joves, i que va elaborar un informe amb 50 propostes per augmentar la participació, la representativitat i la transparència dels processos electorals. Després de la presentació de l’informe en la comissió primera del Parlament, tots els grups parlamentaris van declarar el seu acord a formar una ponència conjunta per elaborar el text legal. Però la ponència no es va formar fins al cap de més dos anys, després d’uns escàndols de corrupció que van visualitzar la creixent distància entre els polítics i la ciutadania. A iniciativa del conseller de Governació, l’informe dels experts va ser reelaborat com a esborrany de llei per a la seva ràpida discussió parlamentària. Després de diverses reunions, la ponència havia arribat a un acord sobre més de 40 de les 50 propostes inicials, però en l’últim moment no hi va haver suport de la majoria qualificada de dos terços (90 diputats) requerida per l’Estatut del 2006. Fa uns mesos, poc abans d’establir la data del 9 de novembre per a la consulta, els grups parlamentaris van posar de nou en marxa una ronda de reunions formals i informals sobre la qüestió. Però les reunions s’han cancel·lat sense que s’hagi arribat a cap acord operatiu una altra vegada.

En les negociacions entre els partits s’han considerat diverses fórmules per a la distribució d’escons entre les circumscripcions territorials, sobre la base de la població, per provar d’augmentar la proporcionalitat entre els vots i els escons assignats als partits. Però en totes les ocasions l’escull més gran per formar una majoria ha estat substituir les llistes electorals tancades i bloquejades per alguna altra forma de votació que permetés als ciutadans elegir no només un partit sinó també alguns candidats individuals.

Els dos partits grans que han ocupat la presidència de la Generalitat, CiU i PSC, s’han alternat a l’hora d’intentar deixar l’altre com a culpable del bloqueig. Però de fet cap de les dues cúpules dirigents no està disposada a perdre el control de la confecció de les llistes de candidats de dalt a baix. Els altres partits polítics han adoptat diferents posicions: ERC prenent diverses vegades la iniciativa, ICV disposada a sumar-s’hi si hi hagués una majoria, C’s a favor de l’obertura, i el Partit Popular reticent al canvi. Tot i això, aquestes posicions s’han dirigit més cap a l’opinió pública que cap a la tasca legislativa, ja que cap d’aquests partits no ha tingut prou escons per formar la majoria de dos terços o per impedir-la sense l’acord de CiU i PSC.

En absència d’una llei electoral de Catalunya, el referèndum podria celebrar-se a tot Espanya, però sembla poc probable que la independència de Catalunya es posi a votació sota la supervisió de la Junta Electoral Central espanyola. També s’ha sentit recentment la proposta de substituir el cens electoral pels padrons municipals, en els quals s’inclouen nens, estrangers i altres persones sense dret a vot, però no és clar que tots els ajuntaments es prestessin a cedir la informació. Finalment, un referèndum basat en un cens d’electors registrats voluntàriament per a l’ocasió no seria acceptat com a legal ni legítim, ni dins ni fora de Catalunya.

Una gran part de la retòrica a favor de la independència es basa en el supòsit que els representants polítics dels catalans, si no depenguessin de l’Estat espanyol, aprovarien polítiques públiques socialment més eficients i elevarien el nivell de qualitat de la democràcia. Respecte a la llei electoral, els fets –fins ara– indiquen el contrari. El Parlament de Catalunya ja és de fet sobirà en aquest tema, ja que la llei electoral és una competència exclusiva de la Generalitat. Però el Parlament ha estat incapaç d’autogovernar-se mitjançant l’aprovació d’una llei per a la seva pròpia elecció. Catalunya continuarà sent l’única comunitat autònoma sense llei electoral pròpia. Almenys ara per ara, es mantindran les llistes electorals tancades i bloquejades, encara que sigui a costa de fer inviable un referèndum legal.