El Punt Avui

El rastre d'Ibarretxe

El Parlament basc, contràriament al català, va designar el lehendakari com a defensor únic a Madrid d'un projecte que el 2005 reclamava la lliure associació d'Euskadi

La defensa del dret a decidir dels bascos va ser un dels eixos del discurs

El líder basc va avançar les eleccions, que va guanyar tot i un fort retrocés

07/04/14 02:00 BARCELONA - EMMA ANSOLA

L'última vegada que es va escoltar un debat al Congrés dels Diputats sobre la sobirania d'una nacionalitat històrica en relació amb Espanya va ser l'1 de febrer del 2005. L'anomenat pla Ibarretxe es discutia a Madrid en una jornada –també en dimarts i a la tarda– que ja va rebre llavors l'apel·latiu d'històrica. Tot i les diferències que es constaten entre el pla català i el basc, el debat de fa vuit anys va deixar una remor de veus que, de ben segur, es podran tornar a sentir el dia 8 d'abril. Referèndum, consulta, dret a decidir, Estatut, democràcia, legalitat, autodeterminació i Constitució van ser alguns dels conceptes que més es van repetir en les intervencions dels dirigents polítics, i que es reiteraran en vista del repte que arriba ara de mans de la societat catalana.

Tanmateix, existeixen importants diferències entre les dues propostes. Primer de tot, cal fer esment a l'objectiu del pla Ibarretxe. El lehendakari proposava a les Corts espanyoles que acceptés un nou estatus polític per al País Basc basat en la seva lliure associació amb l'Estat. El projecte havia de ser posteriorment referendat pel poble basc després del vistiplau de Madrid. El dia abans del debat, el Parlament basc va aprovar designar, amb només els vots del PNB, EA i EB-IU, Juan José Ibarretxe com a únic defensor del pla a Madrid. Va aconseguir només 35 dels 75 vots de la cambra basca.

La delegació unipersonal del Parlament basc contrasta amb la terna que va aprovar la cambra catalana, formada pels diputats Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA), que defensaran la proposta catalana fruit de la voluntat de demostrar a les Corts que el projecte català és transversal i defensat per un ampli espectre d'ideologies polítiques.

Més dispar és encara l'objectiu de les dues propostes. Els diputats que representen el Parlament català ja han deixat enrere la defensa d'un nou estatut després de la mutilació que la carta catalana va experimentar el 2010 per part del Tribunal Constitucional. La via catalana està enfocada directament a la convocatòria d'un referèndum amb el vistiplau del govern espanyol, un reclamació que s'incloïa en la segona fase del pla Ibarretxe.

El debat sobre la reivindicació basca va aixecar una forta expectació entre dirigents polítics i també mostres de suport com les dels llavors diputats Artur Mas i Josep Lluís Carod-Rovira, que van assistir a l'acte des de la llotja de convidats. Les expectatives en el debat del dia 8 també són prou elevades però, de moment, cap responsable polític d'alt nivell ha confirmat la seva assistència. Mas ha assegurat que no hi assistirà a diferència de Rajoy i Rubalcaba, presents en el debat, igual que la setantena de parlamentaris catalans que ja han confirmat que es traslladaran a Madrid.

Importants coincidències

I a grans diferències, també sonades coincidències. Un dels punts en comú que, ja podem dir, comparteixen els dos projectes serà la resposta que s'ofereixi de Madrid que, com en el pla Ibarretxe, consistirà en un no sonor i rotund. Fa vuit anys va ser el president Rajoy, llavors líder de l'oposició, qui va expressar la negativa de manera més contundent. “El que està en qüestió en aquest debat és si a Espanya es compleix la llei”, manifestava el polític gallec en un dur enfrontament amb el lehendakari. Més dialogant es va expressar Zapatero, que va obrir la porta a millorar l'autogovern, si bé va deixar la frase “si vivim junts, decidim junts” com a rastre per a una reivindicació comuna.

Repetidors

El president Mariano Rajoy, conjuntament amb el president de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, i el diputat català Joan Herrera, que el 2005 era parlamentari a Madrid, seran els tres diputats que repetiran debat sobiranista.
313
vots
en contra va obtenir el pla Ibarretxe (PSOE, PP, IU, CC i Chunta). ICV es va abstenir i CiU, el PNB, ERC, el BNG i EA van emetre 29 vots a favor.
Darrera actualització ( Dilluns, 7 d'abril del 2014 02:00 )