• 8 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)

Desxifrant rescats i peatges 1

Algunes notícies recents sobre autopistes de peatge han suscitat gran expectació, i no poca confusió. És procedent desxifrar les notícies i les seves potencials connexions, per entendre millor el curs del futur. Primer, sembla que s’acosta el desenllaç del tempestuós però previsible (de fet, des que es van atorgar les concessions) rescat de la majoria de les autopistes impulsades pels governs de José María Aznar: cinc a Madrid (entre les quals les famoses radials), tres més a Alacant i Múrcia, i una altra a la Manxa. Sembla que l’operació se saldarà amb l’assumpció per part de l’Estat de gran part del cost de les expropiacions de Madrid, més de 1.000 milions. A més, amb l’assumpció d’uns 2.400 milions de deute existent amb entitats bancàries. Aquest deute es finançaria amb bons a 30 anys i amb un interès reduït. Amb aquesta operació es constituirà un grup estatal que integrarà i gestionarà les nou concessions.

Segon, el Ministeri de Foment ha anunciat que no prorrogarà la concessió de l’autopista de peatge AP-7 entre Alacant i Tarragona, que finalitza en acabar l’any 2019. Sorprèn que s’hagi estès la creença que l'AP-7 quedarà lliure de peatge a partir del 2020, potser induïda per una declaració equívoca per part del subdelegat governamental a Castelló. Tant és així que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha instat el Govern central a anunciar també la supressió del peatge a l’AP-7 entre Tarragona i la Jonquera a partir del 2021, quan finalitzi la concessió. Però el Govern central s’ha limitat a anunciar que no prorrogarà la concessió de l’AP-7 Sud, i que la seva gestió i explotació revertirà a l’Estat. Això vol dir que se’n suprimirà el peatge? Doncs no. De fet, a Espanya ja han vençut concessions d’autopistes, com la Bilbao-Behovia, ara de titularitat foral (Biscaia i Guipúscoa), i que segueix subjecta a peatge.

Posem en connexió les dues qüestions. Si se segueixen els patrons de la història, podem deduir que el Govern central preveu que la societat estatal creada per a l’actual rescat integri a partir de l’any 2020 la concessió de l’AP-7 Sud (potser també la de l’AP-7 Nord des del 2021?). Això permetria obtenir fons per finançar les autopistes insolvents, però preservant els peatges a l’AP-7 molt superiors als que exigiria el mer manteniment i reinversió en aquesta via.

Aquest tipus d’operacions (finançar el rescat d’autopistes insolvents amb ingressos procedents de les autopistes solvents) ja es va fer amb la Sevilla-Cadis i amb la Saragossa-Mediterrani. Així, el cost de l’operació acabaria recaient en els usuaris de l’AP-7. Seria una mala solució, tant des del punt de vista de l’eficiència com de l’equitat. Tots dos principis se satisfarien molt millor si s’aconseguissin recursos addicionals amb la generalització de peatges a la xarxa d’autopistes lliures, i amb l’aplicació de taxes de congestió als accessos a Madrid. Però aquests són assumptes tabú per al Govern central, com ho és en general considerar els principis d’eficiència i equitat en les polítiques públiques que aprova i aplica.

Tot plegat farà parlar, portarà cua.