• 8 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • M. Dolores García mdgarcia@lavanguardia.es

Xoc de legitimitats

Els dos trens col·lidiran avui a la Carrera de San Jerónimo de Madrid. A l’hemicicle del Congrés dels Diputats es dirimirà un conflicte polític enquistat des de fa temps, el d’un Estat que no ha aconseguit encaixar les diferents cultures i sensibilitats en el seu si. Un xoc que aflora en plena crisi institucional i que destapa les deficiències de funcionament del sistema, com la marea deixa visibles les restes del mar escampades per la platja. Durant els últims 35 anys s’han anat acumulant recels i s’ha colpejat la demagògia contra la convivència. En els discursos que pronunciïn avui els uns i els altres, malgrat els esforços per moderar el llenguatge, es veurà l’abisme que s’ha obert entre Catalunya i la resta d’Espanya durant aquest temps.

La delegació del Parlament que va al Congrés per reclamar la competència per convocar un referèndum sobre la independència. Fins a l’última sentència del Tribunal Constitucional, l’argument en defensa del referèndum se sustentava en un xoc de sobiranies, la del poble català i la de l’espanyol, representades als seus respectius parlaments. Després del dictamen del tribunal, els tres enviats catalans posaran sobre la taula un xoc de legitimitats davant un Govern del PP que es parapeta en la defensa de la legalitat.

Des de Weber a Habermas, la dicotomia legalitat-legitimitat ha estat un dels temes més discutits en la ciència política. Parlar de legitimitat és plantejar un conflicte que sorgeix d’una crisi al poder. No és casualitat que el conflicte català creixi quan la política espanyola, les seves institucions i l’estat de les autonomies passen pel pitjor tràngol. Parlar de legitimitat contraposant aquest concepte a la legalitat és preguntar-se per què cal obeir un poder en el qual el ciutadà –en especial el català– ja no es reconeix. Tot i això, la legitimitat democràtica es deriva d’unes regles de joc (legals) en l’elaboració de les quals han participat els governats. Aplicant aquesta premissa, els catalans van votar la Constitució, però també és cert que aquesta carta pateix ara els seus nivells més baixos de popularitat, no només a Catalunya.

Si el debat d’avui al Congrés dels Diputats fos escoltat amb atenció es percebria que cal emprendre canvis en l’arquitectura i el funcionament territorial de l’Estat, més enllà de tacticismes sobre qui guanya o qui perd la pugna política plantejada per Mas a Rajoy. Després d’avui està previst obrir el diàleg entre els dos governs, per la qual cosa resulta essencial no tancar més portes en el combat dialèctic que es desenvolupi al Congrés. Un diàleg que inicialment serà bilateral, però que en algun moment haurà d’implicar altres partits, si el que es vol és un pacte que torni a concitar la legitimitat perduda per l’Estat per a una majoria de catalans. Qualsevol altra actitud només conduirà a eixamplar més, i de manera irreversible, l’abisme ja existent entre Catalunya i la resta d’Espanya.