El Punt Avui

LA CRÒNICA

Del no a la llibertat

09/04/14 02:00 LURDES ARTIGAS
Notícies de ...

Presentar un llibre que es titula El dia de la llibertat–amb el subtítol Com serà la Catalunya independent?– justament el dia que se sap que el Congrés dirà no a la consulta pot semblar una casualitat paradoxal. Va ser una coincidència que va ser present durant tot l'acte d'ahir a La Mercè. Ja el presentador, el director adjunt d'El Punt Avui Jordi Grau, va obrir l'acte destacant el “dia particularment significatiu” en què érem. I el primer a intervenir va ser l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que es va excusar perquè just després va marxar a l'acte de suport als diputats catalans que defensaven la consulta al Congrés. Puigdemont va dir que no ho veia com “una coincidència negativa” i va treure ferro a no poder seguir el debat en aquell moment després d'estar-hi tota la tarda enganxat –“ara hi intervenia Rosa Díez i, per tant, no ens perdem gaire res”–, a més de deixar clar que el “resultat previsible” no seria més que “un punt i seguit” en el procés. I per això va destacar la importància de l'obra que es presentava, que va definir com “un llibre blanc, un manual d'instruccions de com volem que sigui el nostre futur Estat”, una tasca en la qual creu que ens hi hem de començar a posar des d'ara.

El coordinador del llibre, Enric Pujol, va explicar que s'ha volgut “bastir un argumentari que condensés tota l'allau d'informació que hi ha” per tal de “suscitar debat i convèncer els indecisos”, tot plegat “amb un llenguatge entenedor, pròxim a l'assaig,i amb rigor”. El resultat és un recull de nou textos de ”gent amb criteri”, quatre dels quals més de caire polític –Carod escriu dels passos cap a la independència; López Bofill, de com ha de ser l'aparell de l'estat català; Partal, de les relacions internacionals, i Terricabras, del paper de la societat civil– i els altres cinc més d'aspectes temàtics –Paluzie, dels econòmics; Muriel Casals, dels culturals i educatius; Gifreu, dels comunicatius; Manuel Costa-Pau, dels conceptuals, i Lluís Simon, dels esportius–. Un llibre coral i variat. El debat d'ahir, però, es va centrar bàsicament en dos temes, que podríem dir que són dels més espinosos. D'una banda, Manuel Costa-Pau va criticar el marc referencial de molts periodistes catalans: “Estem sota un imperi mediàtic aliè. No pot ser que parlin de ‘marc constitucional‘. No en tenim de constitució catalana! Que diguin de quina parlen. Estic fart de sentir parlar de França com del veí del nord. Els Països Catalans sempre hem limitat amb Occitània. No pot ser que parlem de Catalunya i tot Espanya. Ni tampoc de transició... Nosaltres no n'hem fet mai cap de transició!” Josep Gifreu va defensar que és un tema difícil, perquè hi ha hàbits adquirits, i va reconèixer que hi ha “una gran feinada a fer”. I va apuntar que “l'error és no ser més rigorosos en la selecció de professionals”. L'altre gran tema va ser què fer amb la resta de Països Catalans. David Martí, president d'Òmnium Gironès, va defensar que “cal anar pas a pas” i que quan Catalunya sigui independent “hi haurà qui s'hi apuntarà”. També Pujol va opinar que “els tempos a cada lloc són diferents”, i va recordar que ja hi ha un estat català: Andorra.

I al final, una cloenda molt significativa, de nou, pel dia que érem. Roger Costa-Pau, editor de l'obra, va llegir Oda a Espanya, el text de Joan Maragall que comença amb un “Escolta, Espanya” –el que no van fer ahir– i acaba amb un “Adéu, Espanya!”

Darrera actualització ( Dimecres, 9 d'abril del 2014 02:00 )