• 9 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Francesc-Marc Álvaro

Un problema de propietat

Els tres comissionats del Parlament de Catalunya pensaven que la qüestió que ahir es debatia al Congrés dels Diputats és un assumpte de democràcia, i Mariano Rajoy els va deixar clar que es tracta d’un problema de propietat. Qui millor que un registrador de la propietat per descriure aquest conflicte. Ho va explicar molt bé: “Els habitants de cada comunitat autònoma tenen dret a escollir qui governa la seva autonomia, però no tenen cap dret a decidir què hem de fer amb Espanya. Cada català, com cada gallec o cada andalús, és copropietari de tot Espanya, que es un bé indivís. Cap espanyol és propietari de la província que ocupa, com tampoc cap veí és propietari dels carreres pels quals circula”.

Els catalans no poden votar sobre el seu futur perquè només són la part d’un tot. Per tant, Catalunya és una propietat de tots els espanyols, i aquesta societat anònima no es pot discutir. Encara que més del 80% dels que vivim a Catalunya vulguem ser consultats. Perquè ho diu la Constitució i punt. I, llavors, el cap del Govern espanyol va fer com fan els pares amb els nens: si això no els agrada, intentin reformar la Constitució. Sense dir que això és impracticable perquè PP i PSOE són sempre majoria al consell d’administració. D’altra banda, Alfredo Pérez Rubalcaba va actuar ahir com la cara B d’un disc ratllat: “No es pot preguntar a uns quants el que concerneix a tots”.

No hi ha cap societat anònima que pugui perdurar per la força. I menys quan els directius neguen la realitat. Marinao Rajoy va afirmar que no existeix cap dels greuges que Catalunya diu que pateix. Des d’ahir, hi ha més catalans a favor de la independència. No han frenat el procés català, l’han enfortit.