• 10 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)

I ara, mà estesa

ESCENARI després del debat. Una votació contundent contra la celebració de la consulta catalana, una evident decepció –a Catalunya– respecte a les possibilitats de pacte o acord a curt termini, i una saludable correcció formal, en els tons i en els continguts de la gran majoria dels discursos, que deixa les portes entreobertes. Com titulava ahir el nostre diari, va ser una ocasió perduda. Ho lamentem, però també hem de constatar que les possibilitats de diàleg i futura entesa no s’han cancel·lat. Hi ha línies de treball possibles. Podien haver estat traçades amb més claredat, però existeixen.

Queda clar que tots els partits, especialment les dues principals formacions polítiques espanyoles, van acudir al Congrés amb la mirada posada en les eleccions europees del 25 de maig. No deixa de ser significatiu que ahir mateix, tancada, aparentment, la carpeta de la consulta catalana, el Partit Popular anunciés, per fi, el nom del seu cap de llista a les eleccions europees. Mariano Rajoy va anar al Congrés amb un missatge pensat per evitar noves fissures en l’electorat de centredreta. Dit en poques paraules, a més d’afirmar una posició de principis i enumerar els arguments jurídics elaborats per la plèiade d’advocats de l’Estat que l’assessoren, Rajoy va fer tot el possible per tapar les fugues electorals que poguessin venir propiciades pel plet català. UPyD va caure de morros en l’enganyifa. La matusseria i el mal estil de la diputada Rosa Díez van ser destacables.

Alfredo Pérez Rubalcaba va actuar en una mateixa longitud d’ona, amb voluntat de refermar-se com el dirigent necessari per a una situació altament complexa. Un dirigent del qual el PSOE difícilment podrà prescindir en els propers mesos. Sense cap dubte, la convergència PP-PSOE –des de posicions diferents i distants– és un factor de gran abast. Del debat també es pot destacar l’actitud proactiva del Partit Nacionalista Basc, molt atent a l’escenari català.

I ara què? Continuar amb la mà estesa. En una intervenció serena i mesurada, Artur Mas va anunciar la mateixa nit de dimarts que el Govern de la Generalitat manté oberta la disposició al diàleg, sense que això signifiqui renunciar al mandat del Parlament de Catalunya, emanat alhora de les urnes. El president Mas va insistir ahir en aquesta línia en el Parlament, demanant al president del Govern “dia i hora” per a un eventual diàleg entre les dues parts.

Immediatament després de les eleccions europees s’obrirà una finestra d’oportunitat que no s’hauria de desaprofitar. Encara que els falti concreció i traç, algunes línies comencen a estar traçades i les reiterades referències del president del Govern a la reforma constitucional no poden ser considerades una simple formalitat retòrica a vuit setmanes d’unes eleccions. Cada vegada hi ha més gent a l’avinguda de la reforma de la Constitució. Una reforma que podria quedar delimitada a uns quants articles, amb una nova disposició addicional que reconegui la nacionalitat catalana, blindi les seves competències i desterri –per sempre– les temptacions de batalla contra la llengua i la cultura catalanes. Aquesta proposta, esbossada per Josep Antoni Duran Lleida en la seva intervenció en el debat parlamentari, compartida ahir a Barcelona pel jurista Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, és una línia de treball altament interessant.