• 10 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)

Quan se’ns en va anar tot en orris

MARIO Vargas Llosa es preguntava a Conversación en la Catedral en quin moment se n’havia anat en orris el Perú. Arturo San Agustín, a qui poden llegir els dissabtes en aquestes pàgines, acaba de publicar un llibre amb un títol inspirat en aquesta pregunta del premi Nobel però reconvertida en interrogant sobre la relació entre Catalunya i Espanya ( Cuando se jodió lo nuestro). Per les pàgines del llibre desfilen una llarga llista de personatges més o menys coneguts amb els quals traça la crònica d’un desacord.

No li arruïnaré el llibre al meu col·lega fent un inventari de les respostes, encara que gairebé totes posen l’accent en la sentència sobre l’Estatut del Tribunal Constitucional del 2010. Però entre els personatges que hi desfilen n’hi ha un que crida l’atenció. Es tracta de Bernaldo de Quirós, advocat i economista, i a més liberal, federalista i simpatitzant del PP. A parer seu, el problema de l’encaix és crònic, culpa el cafè per a tothom de buscar una solució col·lectiva a un problema individual, abona que la crisi ha fet més evident la transferència de rendes al sud espanyol (“estem parlant de milers de milions d’euros que no han servit per a res”, només per crear clientelisme polític) i destaca el dèficit d’afecte que han rebut els catalans. I anota: “Els membres d’un club s’hi han de trobar bé. I, si això no és així, tard o d’hora l’abandonaran. La Constitució cal respectar-la i complir-la, però es pot transformar. Les constitucions es poden reformar i, si no es reformen a temps, es trenquen”. De Quirós adverteix que la independència seria un negoci pèssim per als catalans, però també que Catalunya no està sent ben tractada per l’Estat. I, sobretot, li amoïna que en aquest escenari estiguin quedant en minoria els moderats.