• 11 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Florencio Domínguez

Ritmes diferents

El nacionalisme basc no té pressa i espera el desenllaç del procés català: la consigna és esperar i veure

La galera sobiranista catalana navega des de fa temps a ritme de voga d’ariet, la màxima velocitat possible per entrar de ple en la baralla. Els moviments polítics se succeeixen un rere l’altre, sense pausa, amb l’objectiu únic d’arribar al dia de la consulta i dur-la a terme costi el que costi. L’activitat frenètica del sobiranisme català, representat pels líders polítics i les organitzacions socials independentistes, contrasta amb els moviments pausats del nacionalisme basc, que sembla que no té cap pressa per arribar al punt de desafiament a l’Estat en el qual es troba Catalunya.

Aquesta mateixa setmana s’han posat de manifest les diferències de ritmes entre el nacionalisme d’Euskadi i el de Catalunya. Artur Mas, l’endemà del rebuig del Congrés a delegar la facultat de convocar referèndums, va anunciar que “el procés continua” i va reiterar les iniciatives per provar de donar cobertura legal a la consulta. I al País Basc naixia la Ponència d’Autogovern, de la qual, en teoria, ha de sortir una reforma del marc estatutari. La ponència arrenca sense cap pressa per part dels partits bascos. Els no nacionalistes no estan gaire interessats a revisar l’Estatut, però als nacionalistes, en especial al PNB, tampoc no els interessen les presses. Per això, ha dissenyat un procés de funcionament que ajornarà fins a la tardor del 2015 el debat estrictament polític.

El PNB no té pressa a accelerar una ponència que pot acabar generant tensions sobiranistes, com a Catalunya. No vol afrontar el calendari electoral, sobretot les municipals de l’any vinent, amb un debat obert que beneficia els més radicals, com ha comprovat CiU. El partit d’Urkullu també vol guanyar temps per veure què passa a Catalunya i com acaba el procés liderat per Mas. Si fracassa pot marcar distàncies amb el líder de CiU, però si té èxit sempre estarà a temps de seguir els seus passos. La consigna: esperar i veure.

L’esquerra abertzale té més pressa que el PNB, però tampoc excessiva. El procés català s’ha convertit en el referent polític de l’antiga Batasuna, els líders de la qual tenen la vista posada a Barcelona de forma permanent. Comparen el que passa a Catalunya i el que passa al País Basc i veuen que a Euskadi no hi ha la mobilització social independentista que hi ha en el cas català.

Han pres nota que la radicalització solitària dels líders, com va passar amb el pla Ibarretxe, fracassa pel veto de l’Estat i no passa res. Han arribat a la conclusió que han d’activar la societat, com a Catalunya, per tenir alguna possibilitat d’èxit, i això requereix cert temps, perquè les forces exclusives de l’esquerra abertzale no són suficients per provocar aquesta mobilització. Per això, l’esquerra abertzale no té la pressa que té el sobiranisme català. De moment es conformen amb imitar-lo organitzant per a aquest estiu cadenes humanes que reflecteixin la força de l’independentisme.