• 12 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Pilar Rahola

Massa mentides

La crítica descarnada i mentidera de Catalunya té molt de prestigi arreu d’Espanya

Els funciona l’estratègia perquè saben que, per ser algú a Espanya, el millor és reunir dues condicions: ser català i dir penjaments de Catalunya. Si es compleixen i a més el personatge té xerrameca, estan garantits els micròfons i les simpaties castisses, com víctimes torturades de la perfídia catalana. A diferència de l’actitud contrària, que rebrà els seus càstigs divins, la crítica descarnada, malintencionada i mentidera de Catalunya té molt de prestigi. De fet, hi ha veus a les ones que no tindrien el seu espai si no fos perquè han aixecat el crit de la victimologia en contra del pensament sobiranista, mare de totes les maldats.

En aquest elenc hi tenim de tot, plumífers les plomes dels quals ningú no volia a Catalunya, polítics que es fan homes/dones a la trinxera de la Pèrfida Albió separatista i, en definitiva, gent de tot pelatge que es mostra com a víctima sacrificada pels bàrbars catalans. És entranyable sentir-los als micròfons de la caspa i la creu com expliquen que hauran d’anar-se’n de Catalunya perquè són perseguits per hordes de Forcadells i Muriels, com els seus nens no poden parlar l’honorable idioma de Cervantes i com se senten com si fossin víctimes d’etarres, en versió catalana. I si uns usen els micròfons espanyols per vendre una imatge maligna de Catalunya, els altres fan la pinça al Parlament i reprodueixen la seva victimologia als micròfons catalans que també controlen. És així com podem sentir aquesta gentalla explicant que les televisions i ràdios catalanes són el Pravda, i que si passa el que passa a Catalunya, és perquè TV3 ens ha xuclat el cervell. I això malgrat que l’absoluta majoria de mitjans a Catalunya parlen matí, tarda i nit contra el procés. Però ni així. És tal l’argumentari que ho diré sense anestèsia: Rivera s’ha fet un home a Espanya perquè s’ha inflat a parlar malament de Catalunya. I, amb ell, la resta d’amics i saludats, incloent-hi el nou fitxatge de la que va dient que Rivera és molt guapo i que a Catalunya tots som racistes. Pam, assegurat el micròfon. I de Camacho no cal dir-ne res, que això de Catalunya la salva fins i tot dels gerros de flors.

Ja n’hi ha prou! Prou de mentides, d’intentar aconseguir un altar en el panorama espanyol embrutint i empastifant la realitat catalana, prou d’inventar-se pensaments únics en un país plural, prou de presentar-nos com a intolerants als que volem la tolerància del vot, prou de mentir, de manipular, de jugar amb el bon nom d’un país per aconseguir un brut espai. I prou també de vendre victimologia quan tenen moltes més tribunes de les que representen parlamentàriament, i ningú no els retreu la presència. Ja n’hi ha prou d’aconseguir una carrera a costa de degradar la terra en què viuen. Tot i que no som il·lusos i sabem per què ho fan. Ho va dir Alfred Adler fa temps: “Una mentida no tindria sentit si la veritat no es percebés com a perillosa”.