• 12 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Carles Casajuana

Locucions angleses

Cada llengua ve aparellada amb una visió del món; els catalans ho sabem bé perquè en parlem dues de diferents

Hi ha moltes maneres de mesurar la distància de Londres a Madrid o d’Edimburg a Barcelona. Una és a través de les paraules. Les paraules diuen sempre més que no sembla. Les paraules serveixen per a expressar-nos en tots els sentits, en el de manifestar el pensament i en el de donar expressió al que som, de vegades sense que en siguem conscients. Les paraules retraten els que les fan servir. On això es nota més és en les locucions, perquè és on el geni de cada llengua i els engranatges mentals dels que la parlen solen ser més visibles.

JORDI BARBA

Per exemple: en espanyol és diu le dió a la pelota con toda su alma. En català segurament diríem que va xutar amb totes les forces, perquè l’ànima la reservem per a coses més serioses. En anglès, l’ànima tampoc no es fa servir per jugar al futbol. En anglès, un equivalent possible és he hit the ball for all he was worth, que seria com dir que li va colpejar amb tot el seu patrimoni. Traducció: les propensions místiques del poble castellà es transformen més enllà del canal de la Mànega en interessos econòmics, sempre tan importants al món anglosaxó.

Passa el mateix amb els dies festius. Aquí són festivitats religioses: Sant Josep, Tots Sants, etcètera. Allà, en canvi, són banking holidays, és a dir, dies en què els bancs estan tancats. Aquí no es pot treballar perquè cal anar a l’església i allí perquè els bancs no obren. Creences contra interessos, espiritualitat contra pragmatisme, la fe contra l’intercanvi mercantil.

Allà, la religió té menys pes en el subconscient col·lectiu, és evident. En castellà o en català, parlem de capelles literàries, identificant literatura amb sacerdoci. En anglès, parlen de literary rackets, bandes literàries, que seria una manera d’emparentar la literatura amb la delinqüència. Aquí, d’un polític fanàtic que busca afavorir els que creuen en les mateixes idees que ell i perjudicar els contraris se’n diu que és un sectari. Allí es diu que és tribal. Aquí afavoreix la secta i allà la tribu.

Un altre exemple. Ser abandonat pels companys i haver de carregar sol amb la responsabilitat per una cosa que cal fer entre tots o amb la culpa d’una que ha sortit malament es diu en castellà cargar con el muerto. En català, també parlem de carregar-li el mort a algú. L’equivalent anglès es to be left holding the baby, que, literalment, vol dir quedar-se amb la criatura als braços. Traducció: aquí ens fa por que ens encolomin la prova més òbvia del delicte, que és el cadàver de la víctima, o el cos pecador d’un difunt que qui sap si ens està mirant des del més enllà. Al món anglosaxó, en canvi, el que els fa por és que algú els deixi un nen acabat de néixer i haver-lo d’alimentar i canviar-li els bolquers i pagar-li els estudis (que allí són més cars però també, tot s’ha de dir, millors). Una càrrega escatològica –de nou– contra una d’econòmica, transcendència i incriminació contra banyes i despeses.

És evident, cada llengua ve aparellada amb una visió del món. Els catalans ho sabem bé perquè, sent bilingües, en parlem dues de diferents, en dosis diverses segons el cas. El castellà és la llengua de al pan, pan, y al vino, vino i dels homes de una pieza, i el català, la de la feina ben feta i del parlem-ne.

Però tornem al anglès. Quan cal preparar-se per afrontar un perill, en castellà es diu que cal amarrarse los machos. És una expressió que ve del món dels toros. Els machos són els cordons que hi ha a baix de tot dels pantalons dels toreros, a l’altura del tou de la cama. En català potser diríem que cal calçar-se o que convé cordar-se el cinturó de seguretat perquè vénen turbulències. En anglès, la locució que s’utilitza és to batten down the hatches, que vol dir tancar bé les escotilles de la bodega on va la càrrega d’un vaixell, per preparar-se per al temporal. A Espanya, amb l’excepció de Catalunya, es toreja i a Anglaterra es navega.

Mantenir un diàleg de sords, en català i en castellà, vol dir no entendre’s, dir cadascú la seva sense escoltar l’altre. Una possible traducció a l’anglès és to talk at cross-purposes, que en sentit literal vol dir parlar amb propòsits contradictoris. Cal reconèixer que en aquest cas la nostra locució és més viva que l’anglesa. Potser és perquè, si es tracta de mantenir diàlegs de sords, en tenim molta més pràctica, com s’està veient.

Del concepte contrari, d’entendre’s perfectament i tenir sintonia, en anglès se’n diu to speak the same language. És sabut que Artur Mas, per posar un exemple, a més de català i castellà parla l’anglès molt bé. Però a la Moncloa –també és sabut– només parlen castellà. Òbviament no parlen el mateix llenguatge: Madrid no és Londres i Barcelona no és Edimburg.