• 12 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Quim Monzó

‘Un poquito de por favor’ 

Coscubiela es va aturar perquè veia que tant Rajoy com Santamaría parlaven per mòbil

Dimarts, durant el debat que hi va haver al Congrés dels Diputats de Madrid a propòsit de la sol·licitud del Parlament català perquè li cedissin les competències per convocar referèndums, Cayo Lara, coordinador federal d’Izquierda Unida, va cedir el seu torn a Joan Coscubiela, portaveu del grup parlamentari d’Iniciativa per Catalunya-Els Verds, de manera que va ser Coscubiela qui va pujar a l’estrada a explicar el que volia explicar. I aleshores, enmig del discurs –que si són verdes, que si són madures...– Coscubiela es va aturar i va deixar de parlar perquè veia que tant el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, com la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, parlaven per telèfon mòbil. Coscubiela els va retreure que no paressin atenció al que estava dient.

Els periodistes que es dediquen a les cròniques parlamentàries hi estan acostumats i ho troben la cosa més normal del món. I ho és perquè, les poques vegades que he estat present en actes parlamentaris, he vist que el diputat que no parla per telèfon juga al Candy crush i, si no, llegeix la premsa –abans de paper i ara en tauleta electrònica– o mira una pel·li porno, com s’ha evidenciat algunes vegades per a gran gaudi dels que els enxampen i poden denunciar-ho al mitjà on treballen. Però, per poc que hi pensis i per escèptic que siguis, és una mostra de menyspreu que traspassa la línia de la decència. Sigui Rajoy, sigui Santamaría o l’últim mico de la Cambra, hi són per escoltar el que tothom hagi de dir, i debatre’n els arguments si no els semblen correctes. Però dedicar el temps a parlar per mòbil és, més enllà d’una mostra barroera de desdeny per qui és a l’estrada i explica què opina del que s’està debatent, un afront a tot un sistema polític que –en teoria– es vol fer passar per democràtic. No crec que als votants del PP els molesti gaire que Rajoy i Santamaría menystinguin així Coscubiela. Fins i tot els deu agradar. Però, vist des de la distància, fa prou fàstic.

Mentrestant, a França, el president François Hollande ha prohibit l’ús de mòbils durant les reunions del Consell de Ministres del nou Govern. Els deixaran tots a l’entrada del saló on aquests consells se celebren. Abans-d’ahir, el ministre d’Agricultura i portaveu del Govern, Stéphane Le Foll, va dir: “És la manera que tots els ministres ens concentrem en el que hem de fer. D’ara endavant cadascú de nosaltres haurà de parlar i escoltar què s’hi diu”. Si aquesta mesura s’ha decretat per a un Consell de Ministres, amb més motiu encara s’hauria de decretar per a un Congrés de Diputats, almenys si volen que la gent deixi de pensar que, per comptes de l’àgora de la democràcia, que en diuen els cursis, és can pixa i rellisca. Però, si hi penses, ¿per què haurien de voler que la gent deixi de creure que és can pixa i rellisca, si així ja els va prou bé?