Presència

HOMO SAPIENS

Catalunya, Rajoy i Robinson Crusoe

Miquel Riera / mriera@presencia.cat - @mrierapla

13/04/14 02:00 -
Celebro, com Robinson Crusoe, la sort del nostre destí, amb uns adversaris que han acabat fa temps els arguments

ecorda Robinson Crusoe que, poc després d'arribar a l'illa solitària on passaria tants d'anys, va decidir posar negre sobre blanc “allò bo de què gaudia i els infortunis que patia”. “Estic desterrat en una illa horrible i desolada, sense cap esperança de sortir-ne. Estic apartat i separat de tot el món, com si fos un miserable. Estic abandonat per la humanitat, aïllat del tot”, va constatar el nàufrag sorgit de la ment del gran novel·lista anglès Daniel Defoe (1660-1731).

Ja veuen, doncs, els mals que ens vol el president espanyol Mariano Rajoy, que l'altre dia al Congrés ens va enviar directament de l'“espai sideral” de García-Margallo a l'illa imaginada on va viure Robinson Crusoe.

Oblida, però, Rajoy, en la pobresa dels seus arguments, limitats per dos nos –la consulta no és legal i Catalunya no té cap problema–, que Robinson Crusoe va fer de la necessitat virtut –cosa de la qual els catalans també en sabem un munt. És així com Robinson Crusoe s'alegra d'estar “viu” i no ofegat com la resta de la tripulació del seu vaixell i també que l'illa on ha anat a recaure sigui un lloc de clima càlid on hi creix de tot i on no hi passa gana. Més endavant, explica que amb “temps, treball i inventiva” ha sabut fer i trobar les “eines necessàries” per tirar endavant i, fins i tot, celebra “ser més feliç en aquesta abandonada i solitària condició que no pas en qualsevol altre lloc del món”.

Un cop dit tot això, aclarir només que no voldríem veure Catalunya en una illa solitària per molt fantàstica que aquesta fos o per molt que, com Crusoe, ens sabéssim espavilar tots solets, que no tinc cap dubte que ho faríem. Tot el contrari, celebrar, talment com fa Robinson Crusoe, la sort del nostre destí, en aquest cas, amb uns adversaris més preocupats a defensar-se –sabent, a més, que no tenen raó, d'aquí la banalitat del seu discurs– que no pas a intentar retenir-nos amb propostes serioses i factibles. I no pas amb promeses de reformes constitucionals que no es creu ningú.

Per cert, Daniel Defoe va contribuir a difondre la causa catalana entre l'opinió pública anglesa, just abans que els britànics ens abandonessin a la nostra sort el 1713. Quines coincidències...


R

Darrera actualització ( Diumenge, 13 d'abril del 2014 02:00 )