El Punt Avui

LA GALERIA

Assimilacionisme dogmàtic

14/04/14 02:00 JOSEP M. LOSTE
Catalunya
no s'arronsa
i es reafirma
en l'objectiu
de poder
votar amb normalitat

Després del 8-A sembla que, de moment, no podrem votar: no podrem exercir el dret civil més important i elemental de tota democràcia. No obstant això, la vida continua i la vida política encara més. Després del debat al Congrés dels Diputats del 8 d'abril es constata que el govern central i els partits nacionalistes espanyols d'oposició (encara que algun, amb molt poca credibilitat, es fa dir federalista) no han entès res de res de les justes i legítimes aspiracions i anhels de llibertat nacional i democràcia plena del poble català. Després del “gran debat” a la capital de l'altiplà es confirmen els pitjors auguris, per tal de poder arribar, civilitzadament i racionalment, a acordar una solució pactada: la preponderància de la ideologia transversal espanyola de l'assimilacionisme dogmàtic; la qual cosa, malauradament, està molt vinculada amb un moviment polític de fons –que comença a treure el cap en molts indrets– anomenat autoritarisme postdemocràtic.

No hi ha dubte, aquest assimilacionisme dogmàtic i simplista (la Constitució impedeix votar als catalans) és la mateixa política que, a la pràctica, imposa unes lleis i prerrogatives que envaeixen, indiscriminadament, les competències de l'administració catalana i que, de fet, ens volen deixar a les palpentes; és a dir, amb una llengua molt minoritzada, un petit comerç completament desnonat, una activitat econòmica plenament asfixiada i un dret civil català totalment anihilat. Malgrat tot, Espanya té avui un problema més gran que abans del 8-A. S'ha imposat l'immobilisme uniformitzador, l'unionisme intransigent, l'assimilacionisme dogmàtic que no vol parlar ni enraonar –per cert, aquest darrer verb no té una traducció clara a la llengua castellana–. Però que no s'enganyi ningú (tampoc Europa, que de moment no es vol mullar), si un poble (la gran majoria) no encaixa dins “la llei” el problema és sistèmic, i en aquests casos la solució només pot ser política; i aquesta política, lògicament, s'ha d'exercir, d'una manera pulcra, diàfana i clara, a través de la democràcia amb tots els ets i uts.

En síntesi, després del 8-A no es tanca res. Catalunya no s'arronsa i es reafirma en l'objectiu, exquisidament democràtic, de poder votar amb normalitat per tal de decidir el seu esdevenidor col·lectiu. “No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.”

Darrera actualització ( Dilluns, 14 d'abril del 2014 02:00 )