El Punt Avui

Els poetes i l'actual PSOE

14/04/14 02:00 JORDI GRAU
S'ha de ser soca per dir que hauríem de renunciar a llegir o escoltar poetes com Machado o Hernández si ens alliberéssim d'ells

Se'n van dir moltes, de bestieses, dimecres passat al Congrés dels Diputats en l'escenificació del gran no que l'Espanya va proferir davant la petició del Parlament de Catalunya de transferir-li una competència que li permetés convocar una consulta. En tenien, de ganes de dir no, i per això el van proferir d'aquella manera taurina i tràgica que tenen la majoria d'espanyols d'anar per la vida. Estava previst que fos així, i no crec pas que per a cap català fos una sorpresa. Ni tan sols ho va ser el to que va fer servir un personatge de llarg recorregut com és Pérez Rubalcaba, del qual des de fa mesos circula un tuit en què es recorda com defensava el dret a l'autodeterminació dels pobles. Vaja, com Pedro J. Ramírez quan volia épater en els seus inicis com a director de diari. Però si n'hi va haver una que trobo absolutament fora de lloc va ser quan el cap de l'oposició espanyol, l'encara líder del PSOE, va deixar anar allò que no volia que cap català hagués de renunciar a Antonio Machado ni a Miguel Hernández. S'ha de ser soca per dir una cosa així, encara que després digués que com a espanyol no vol renunciar a Miró o a Espriu. Què vol dir que s'hagi de renunciar a poetes o pintors per demanar votar? O per demanar ser independents d'un estat de matriu castellà que ens està donant pel sac des de força més de tres-cents anys, i podríem anar força més enrere.

Mariano Rajoy, que també es va lluir enviant-nos a l'illa de Robinson, la qual cosa és d'agrair, perquè això vol dir que ja no som a l'espai sideral del Margallo, va ser el torero titular de la plaça que va sortir per la porta gran. L'ovació que va rebre abans no pronunciés ni una sola paraula, va ser de les que marquen època. N'hi havia ganes, i potser van pensar que si parlava es trencaria l'encant. En fi, que va dir que no, com estava previst, i va coincidir amb el federalista Rubalcaba, al qual els diaris espanyols aquests dies han deixat d'allò més bé. Molt bé, i ara què. Doncs el que estava previst: anar fent via, que és el que ens toca. Algú realment es pensava que dirien alguna altra cosa? Algú es pot sorprendre del joc que es porta Duran i Lleida amb la història de la reforma constitucional? Tothom fa el seu paper, i el primer, el president Mas, que el fa molt bé concedint entrevistes per Europa que des d'Espanya s'afanyen a respondre, se suposa que prèvia traducció. I anar fent, camí de la consulta o de les plebiscitàries, i sense que això ens impedeixi llegir (o escoltar en veu de Serrat) Machado i Hernández, dos poetes republicans, com abans deien que eren els socialistes, i que van morir a l'exili i a la presó on els van portar els colpistes del 36, hereus o parents directes d'alguns que ara són diputats.

Darrera actualització ( Dilluns, 14 d'abril del 2014 02:00 )