• 15 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • JOSEP GISBERT
  • Barcelona

Més dins que fora

El Consell Assessor per a la Transició Nacional veu més possibilitats que una Catalunya independent continuï a la UE

Podria continuar una Catalunya independent a la Unió Europea? Aquest és un dels principals dilemes oberts pel procés sobiranista que està en marxa a Catalunya, sobre el qual fins ara qui s’ha pronunciat amb més insistència ha estat el Govern espanyol, amb la tesi reiterada que l’expulsió seria automàtica. Alguns comissaris europeus han sostingut el mateix criteri, mentre que la UE, oficialment, encara no s’ha pronunciat. I la Generalitat va aportar ahir al debat un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) que no només posa en dubte que Catalunya quedés fora de la UE sinó que augura que podria mantenir-se dins.

PEDRO MADUEÑOCarles Viver Pi-Sunyer i Francesc Homs ahir al Palau de la Generalitat

L’informe – Les vies d’integració de Catalunya a la Unió Europea–, el sisè que ha confeccionat l’òrgan assessor del Govern sobre el procés català, parteix d’una doble premissa: d’una banda, adverteix que, en la mesura que l’ordenament jurídic europeu no preveu un cas com el de Catalunya, tan fals resulta dir que quedaria automàticament fora com el contrari, i, de l’altra, constata que la UE sempre ha mostrat flexibilitat i pragmatisme davant situacions excepcionals (Grenlàndia, Alemanya, Xipre, Kosovo...). I, a partir d’aquestes consideracions prèvies, l’informe dibuixa quatre escenaris possibles.

PRIMER ESCENARI

Permanència

La primera possibilitat és que Catalunya es mantingués a la UE perquè es tractaria d’un territori que ja faria anys que en forma part i perquè la seva població té la ciutadania europea. Seria, a més a més, un nou Estat independent que compliria àmpliament amb tots els requisits que exigeix la UE per a la integració. El CATN considera que en aquest supòsit n’hi hauria prou amb introduir retocs mínims als tractats –com el de la incorporació del nom de Catalunya entre els països membres– i Catalunya podria continuar en tot moment dins de la Unió Europea.

SEGON ESCENARI

Adhesió ràpida

Al segon escenari analitzat pels experts, la UE no acceptaria la permanència automàtica de Catalunya, però, ateses les circumstàncies específiques del cas, el CATN opina que arbitraria un procés d’adhesió ad hoc que facilités una reincorporació ràpida, amb un règim transitori que assegurés el manteniment del màxim nombre possible de relacions jurídiques, econòmiques i polítiques i dels drets i les obligacions dels ciutadans i de les empreses que operen al territori de Catalunya.

TERCER ESCENARI

Adhesió ordinària

La tercera possibilitat deixaria d’entrada fora de la UE Catalunya, que seria convidada a obrir un procés d’adhesió ordinària, sense mesures especials ni règims transitoris. En aquest supòsit, Catalunya obtindria l’estatus de país candidat, però hauria de situar-se a la cua de la resta d’aspirants, com Islàndia, Macedònia, Montenegro, Sèrbia o Turquia, cosa que implicaria la pèrdua de tots els drets adquirits com a territori i de ciutadania de la Unió. El CATN creu que aquesta opció tindria un component sancionador o dissuasiu.

QUART ESCENARI

Expulsió

Al quart escenari Catalunya seria expulsada de la UE, que, per desig propi o pel veto d’Espanya, es negaria a obrir qualsevol procés formal d’adhesió i deixaria el nou Estat independent fora de l’organització sine die. Aquesta opció, de tota manera, planteja, a parer del CATN, una gran contradicció i moltes paradoxes, ja que entén que l’exclusió de Catalunya de la UE només es podria fer efectiva si abans Espanya i la mateixa UE haguessin reconegut Catalunya com a Estat independent. I és que, en el cas que no fos així, que Espanya i la UE no reconeguessin la independència de Catalunya, el CATN considera que “aquesta falta de reconeixement impediria de modificar l’àmbit d’aplicació dels tractats de la UE al territori de Catalunya i, per tant, implicaria la vigència i aplicabilitat del dret europeu a Catalunya i als catalans, encara que Catalunya pogués haver declarat la seva independència i hagués començat a actuar com a Estat independent”.

SORTIDES ALTERNATIVES

De l’EFTA a Schengen

L’informe del CATN assenyala l’existència de diverses sortides alternatives en el cas que Catalunya no continués de manera transitòria o permanent dins de la UE si es declara independent. Per exemple, la formalització d’acords bilaterals amb la mateixa UE a l’estil dels que té amb Suïssa o els que ha començat amb Kosovo. També planteja la possibilitat que Catalunya s’adhereixi a l’EFTA, l’Associació Europea de Lliure Comerç, organització de la qual són membres Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa, que té una importància creixent, i que se sumi a l’Espai Econòmic Europeu (EEE), un acord d’associació establert precisament entre la Unió Europea i Islàndia, Liechtenstein i Noruega. A més, Catalunya es podria integrar a l’espai Schengen, en el qual s’han eliminat els controls fronterers interns i del qual formen part vint-i-sis països d’Europa i amb independència que siguin o no membres de la UE.

CONCLUSIÓ TÈCNICA

“Catalunya continuarà a la UE. El dilema és quan i com”

Amb tots aquests elements sobre la taula, els especialistes del CATN es mostren convençuts que, com que al final prevaldran els arguments polítics i els interessos econòmics per sobre de les qüestions jurídiques, una Catalunya independent –que seria contribuent neta de la UE– tindria moltes més probabilitats de continuar dins de la UE que de quedar-ne fora. Els escenaris que tindrien més possibilitats de produir-se serien, a parer dels experts, el primer i el segon, i només el veto d’Espanya podria complicar un reingrés que, en qualsevol cas, és segur que tard o d’hora s’acabaria produint. Tant que el mateix president del CATN, Carles Viver Pi-Sunyer, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) i que va arribar a ser vicepresident del Tribunal Constitucional, es va atrevir a pronosticar que “el dilema no és si Catalunya formarà part de la UE, sinó quan i com”.

CONCLUSIÓ POLÍTICA

Ni a l’espai ni a l’illa de Robinson Crusoe

El sisè informe del CATN permet al Govern extreure una conclusió política clara: “És evident que ni vagarem per l’espai ni serem a l’illa de Robinson Crusoe”. És l’opinió del conseller de Presidència, Francesc Homs, que, després de rebre el document de mans dels integrants de l’òrgan assessor, en va valorar la solidesa i serietat i va requerir el Govern espanyol que, en vista de tot plegat, actuï amb “més rigor i menys propaganda”. El portaveu del Govern de la Generalitat també va compartir la convicció que “els termes polítics i econòmics seran els que manaran”, i va destacar que en tots dos casos “les coses s’estan fent bé”.