• 15 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Isabel Garcia Pagan

Urgent o important

Costa de trobar incentius per participar en les eleccions europees, excepte a Catalunya

igarcia@lavanguardia.es

La política no és una ciència exacta, ho demostren constantment aquelles nits electorals en què gairebé tots guanyen; la política acostuma a confondre el que és urgent amb les coses importants, guanyar les següents eleccions és la prioritat general. Com si no fos important, Mariano Rajoy ha esperat fins a l’esgotament per oficialitzar la candidatura europea de Miguel Arias Cañete, però ara el més urgent és guanyar el 25 de maig un PSOE que té un mes de mítings de campanya d’avantatge. Mentre esperaven a tenir cap de cartell, els populars havien intentat mobilitzar el seu electorat amb desplegaments ministerials, però cap amb la tensió exhibida per Elena Valenciano al capdavant de la candidatura socialista. Ara la campanya es llança des de la taula mateixa del Consell de Ministres i és el president del Govern espanyol en persona qui fa seu el repte de vèncer el PSOE. Les enquestes estan instal·lades en un incòmode empat tècnic i la perspectiva d’una participació escassa. Allà hi ha el risc del PP i el PSOE. Es proclama la importància de tenir influència en la composició de les institucions europees davant la cessió de sobirania dels estats, però les enquestes demostren que l’electorat no troba incentius per anar a les urnes més enllà d’expressar el seu càstig cap al Govern central o el sistema tradicional de partits. Excepte a Catalunya…

Els populars branden com a argument que una victòria del PSOE comprometria la recuperació econòmica i els socialistes recorren a l’amenaça de la dreta sobre els drets socials. La campanya europea dels partits catalans té altres al·licients. La negativa del Congrés a transferir a Catalunya les competències per convocar un referèndum situa el nou focus del full de ruta dels partits favorables a la consulta sobre la contesa electoral europea. El debat sobiranista suposa un antídot contra l’apatia ciutadana envers la política, els partits assumeixen com un repte conduir a les urnes més electors a Catalunya que a la resta de l’Estat i brindar així la possibilitat d’entreveure noves lectures per al futur del procés català. CiU, que necessita la ratificació de les urnes de la seva estratègia, ja apunta a l’empara de la legalitat internacional si la llei catalana de consultes embarranca al Tribunal Constitucional i aspira a guanyar aliats europeus a la causa catalana; ERC es delecta amb la perspectiva d’una hipotètica primera victòria electoral sobre la formació d’Artur Mas; i ICV confia a consolidar les seves possibilitats de creixement a costa del PSC, diluït a la candidatura del PSOE.

Aquestes són les urgències. Per allò que és important, sense perspectives de proposta alternativa des del Govern central, caldrà esperar a veure els resultats per entreveure el sentit del missatge de Rajoy: la gran reforma de la Constitució espanyola vindrà per Europa.