• 18 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Remei Margarit R. MARGARIT, psicòloga i escriptora

Estratègies imprudents

 Sembla que tota la política que circula aquests dies es basa en estratègies. És veritat que l’estratègia serveix per dissenyar una ruta o un pla d’acció o uns temps, però basar tota la política en estratègies és desvirtuar-la del que en el fons representa, és a dir, la comprensió de les diverses opcions i la voluntat d’entesa per arribar a acords. Això requereix cedir per cada banda i una actitud d’afecte cap a les persones que proposen diverses versions. I és aquí on crec que Mariano Rajoy s’equivoca profundament, amb la seva estratègia de deixar passar el temps i no encarar les dificultats polítiques quan sorgeixen; perquè en política les dificultats que no es resolen a fons van formant un mur d’incomprensió molt perillós per a l’estabilitat de tot el país. No és de llei, amb perdó de la redundància, emparar-se en la lletra de les lleis per negar l’esperit que les va escriure.

Al meu entendre, l’estratègia de Rajoy passa per: 1) Arribar a les eleccions europees sense haver modificat la Constitució (d’altra banda, un oferiment que va fer ell mateix) ni tan sols un pas cap a una proposta vers la resolució de la qüestió catalana (tot plegat de cara a la galeria per conservar els vots més fidels al seu partit). 2) Sembla que el seu temor d’una ensulsiada a les europees a causa de les retallades socials es pot deure a sentir-la com un preludi de les legislatives a Espanya. 3) A França governen els socialistes i a Alemanya la senyora Merkel ha hagut de pactar amb els socialdemòcrates. I Rajoy tem que això s’encomani, perquè pel que va passant a Europa les polítiques neoliberals comencen a enderrocar-se per la seva ineficàcia i pel cost humà que han suposat. I tot això sense comptar amb la magnitud de la corrupció i l’enjudiciament en què està immersa tanta gent del seu partit.

I pel que fa al voler o poder, una cita de Baruch Spinoza: “No hi ha en l’ànima cap voluntat absoluta o lliure, sinó que l’ànima és determinada a voler això o allò per una causa, que també és determinada per una altra, i aquesta al seu torn per una altra, i així fins a l’infinit”.