• 22 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Isabel Garcia Pagan igarcia@lavanguardia.es

Una crisi de llibre

La consulta és ‘Una flor del mal’ pel PP i un ‘Desig de xocolata’ per CiU, ERC i ICV

Ales prestatgeries d’una llibreria, esperonats per l’adrenalina de vèncer el drac com va fer Sant Jordi, és possible reconstruir un particular relat sobre la crisi institucional que viu l’Estat. El llegat de Gabriel García Márquez marca el camí d’última hora. És El relato de un náufrago, El otoño del patriarca, la Crónica de una muerte anunciada..., el reflex del pànic del sistema establert davant la irreversibilitat d’una sentència gabista: “les nissagues condemnades a Cien años de soledad no tenen una segona oportunitat sobre la terra”.

Amb els ciutadans instal·lats en La vall de la meravella política i institucional, residents a La jungla de los listos de Luis Bárcenas, Don Vito, el Bigotes, Millet o aquests organitzadors de cursos fantasma de formació a l’andalusa; esborrat d’un cop de ploma el Puedo prometer y prometo del discurs dels representants públics elegits mitjançant un contracte amb les urnes; amb els polítics abonats a La gran desmemoria per eludir els compromisos amb l’electorat... Aquesta és la vella-nova España en el diván. Un Estat on continuen totes les Ferides obertes, amb La casa dels intercanvis entre poders públics i poders fàctics a l’ordre del dia, i en el qual El joc de miralls en els casos de corrupció és la coartada per eludir responsabilitats. De res no serveix amagar-se darrere Les ulleres de la felicitat. L’arquitectura institucional està immersa en El passatge de les ombres i aquesta crisi econòmica que diuen que comença a remetre manté, malgrat tot, el poder incontrolable d’El francotirador impaciente. Impossible recordar aquell temps Quan en dèiem xampany.

La crisi del sistema autonòmic té la seva prestatgeria particular a Catalunya. Des de la Generalitat s’esgrimeix l’Anatomia d’un desengany, es converteix els ciutadans en Testimoni de càrrec, exponents d’El peso de la responsabilidad de reclamar al carrer el dret a Decidir. Mentrestant, el PSC és el remitent global de la Carta a un indecís, i el PP adverteix contra La primavera del mal de l’Assemblea Nacional Catalana, detecta Las raíces del mal en la presidència d’Artur Mas i converteix la consulta en Una flor del mal. Sempre el mateix mal... el virus 9N 2014. Uns i altres avancen cap als Dies de frontera, mentre el temps transcorre inexorable cap al dia assenyalat. Els seguidors dels partits favorables a la consulta ho esperen com un Desig de xocolata, veuen el camí emprès amb incerta Eufòria, convençuts que apel·lar a les urnes de manera massiva i pacífica és la garantia que No estamos locos. O només el que cal per aspirar a tenir El mundo en tus manos. Des de l’altre extrem, adverteixen de les conseqüències del procés, Prepárense para perder; històries com la de L’analfabeta que va salvar un país només són una novel·la de ficció. Potser amb ajuda de La terapeuta...