• 22 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • M. Dolores García mdgarcia@lavanguardia.es

Breu diccionari del “procés”

Catalunya viu immersa en un “procés”. Per uns il·lusionant, per uns altres pertorbador. Transcorreguts més de dos anys en aquest estat de metamorfosi, t’acabes sentint com una crisàlide atrapada en el temps. I perdoneu la metàfora si us recorda a Kafka, no era la intenció. El cas és que el “procés” ho envaeix tot, des del marxandatge fins al llenguatge. Precisament, l’independentisme ha incorporat locucions distintives que ja són d’ús comú en ràdios i diaris. Avui que Sant Jordi imposa el culte a la paraula és bon dia per aglutinar-les en un diccionari del “procés”, de butxaca:

Consulta:

per què en diem consulta, si volem dir referèndum? Perquè sona més innocu. A més, el Govern pot convocar consultes dins de les seves competències; per a un referèndum necessita permís del Govern central. Es pretén insinuar que la consulta és una enquesta no vinculant, quan és obvi que preguntar sobre una qüestió tan crucial tindria efectes polítics immediats.

Dret a decidir:

eufemisme d’autodeterminació, la definició de la qual no reproduirem aquí, perquè per a això ja hi ha la Viquipèdia. Es fa servir com a circumloqui per evitar una referència molt lligada als processos de descolonització.

Estat propi:

eufemisme d’independència. Pretén deixar una teòrica porta oberta a fórmules de confederació amb Espanya i a Europa. Al carrer no fa furor. Prolifera en els discursos polítics. I en el programa electoral de CiU.

Estructures d’Estat:

expressió impulsada per Ferran Mascarell, conseller fitxat per Mas de les files del PSC. Crear estructures d’Estat és fer com si Catalunya fos independent, construint les institucions que tindria si fos un Estat, com el fisc.

Federalisme:

un batibull fenomenal. El millor és recórrer a un bon manual de ciència política. Només recordarem aquí que el federalisme segur que no és ben bé el mateix per Pere Navarro que per Susana Díaz o Marina Geli... Amb l’excusa del federalisme s’obriria el meló constitucional per intentar frenar el separatisme.

Govern espanyol:

abans a Catalunya se’n deia el Govern central, cosa que situa el Govern català a la perifèria. Ara, en vies de ser independents, el Govern, sense més ni més, és el de la Generalitat, i l’altre és el Govern espanyol, com el francès, l’italià…

Independència:

en dos anys aquesta paraula s’ha imposat en el vocabulari polític, quan abans tots (tret d’ERC) tendien a evitar-la. CDC sempre va recórrer a eufemismes, però ara cada vegada hi ha més dirigents que l’utilitzen alegrement.

Legalitat:

l’imperi de la llei, concloent i definitiu. És la paraula que fa servir més el Govern del PP per negar-se a qualsevol negociació.

Poble:

conjunt de persones d’un lloc, regió o país, diu el diccionari. I aquí rau el pinyol de la cosa, si es tria el “poble català” o el “poble espanyol” com a subjecte. El PP recorre al terme quan cita la Constitució, però a Catalunya ja és una lletania sentir que “el poble de Catalunya té dret a decidir...”

Sobirania:

se solia fer servir com a substitut de “procés cap a la independència”. Si es considera Catalunya com a nació, la conseqüència és que pot decidir per si mateixa si vol ser independent o no. Ho va aprovar el Parlament i ho va tombar el Constitucional.

Transició nacional:

expressió difosa per Artur Mas durant el debat de la seva primera investidura com a president. Igual que Espanya va fer la seva transició democràtica, Catalunya emprendria la seva “transició nacional”, va explicar.

Unionista:

terme importat d’Irlanda per definir qui vol que Catalunya continuï unida a Espanya. Inclou un to de radicalitat. Quan en una tertúlia s’aplica aquesta paraula per designar algú se li està dient nacionalista espanyol.

Procés:

no estem seguint l’ordre alfabètic, és veritat. Però convé acabar com hem començat. Procés: fases cap a la independència. Se sol dir “procés sobiranista” o “el-procés-en-què-està-immersa-la-societat-catalana”. Dóna la idea d’alguna cosa ja en marxa, imparable, malgrat que en el camí encara hi hagi més interrogants que certeses.