• 22 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Pilar Rahola

Campanya

Pot ser que les europees siguin el primer àmbit electoral on tot comenci a canviar i… a complicar-se

Avui comença la campanya de les europees. Tot i que aquesta informació no és exacta i que això meu és una llicència simbòlica, també ho és que la Setmana Santa ha funcionat com un tallafocs a les agendes dels partits polítics. Però ressuscitat Jesús i tornats del ritual de vacances, les maquinàries polítiques comencen a funcionar, no endebades aquestes eleccions menors no són gens menors. I no per un atac d’europeisme inusitat, sinó pel molt que s’hi juguen tots els contendents.

Són, doncs, unes europees, però tenen tanta lectura interior que més aviat recorden les curses prèvies de la fórmula 1 per decidir qui surt primer.

I primer no surt ningú, d’acord amb com està cadascú. A les Espanyes unes, els del PP aniran a totes per mantenir la pole position en el primer test electoral on valorar l’acció del Govern espanyol. Rajoy s’hi juga més del que sembla, tant si manté resultats raonables, i pot hissar la bandera del tot millora, com si els seus vots cauen en picat i se li complica l’argument. Els del PSOE si fa no fa, amb urgència afegida, perquè si Rajoy necessita mantenir-se, Rubalcaba ha d’arribar a algun lloc, i qualsevol variació en el logaritme engegaria en orris les seves opcions, ja prou delicades. En realitat, i dit amb retòrica de boxa, tots dos necessiten demostrar que no estan massa noquejats. Pels volts del bipartidisme, la resta també necessiten obrir-se camí, tant els alternatius, que volen continuar estalonant els grans, com els intermedis, versió l’esquerra de sempre en versió nova. S’ha mogut tant el tauler que tothom es presentarà a les europees, per bé que ningú no pensarà en les europees, perquè hi ha la impressió encertada que el tauler mostra signes inequívocs de fatiga. Potser serà el primer àmbit electoral on tot començarà a canviar i… a complicar-se.

Al territori llemosí l’excitació serà semblant, fins i tot entre aquells que naveguen junts pel trajecte de les aigües braves d’Ítaca. Perquè els navegants saben prou bé que no és el mateix ser el capità que l’oficial de pont. I aquí la possibilitat de la urpada d’Esquerra a CiU és tan notòria com rellevant, perquè donaria una puntada de peu al tauler. Per cert, aquesta és l’opció que somien desperts i adormits els pròcers del PP, que creuen que cal anar matant Artur Mas a l’estil Roberta Flack, soft

ly... Si Convergència es manté forta, el procés es reforça. Si quedés segona, s’afebleix seriosament. Alhora, en una diabòlica pirueta, el procés necessita també una ERC amb bons resultats, la qual cosa, tot sumat, és física quàntica. I als laterals, aquestes europees poden crucificar el PSC i el PP de Camacho, tant com donar ales al neofalangisme del Viva España que pren el sol a la ribera. I a l’escenari de fons, un sol relat, Catalunya, l’únic tema de què es parlarà amb l’excusa d’Europa. Ergo, això promet.