• 25 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)

Protagonisme social

Societat Civil Catalana neix de la percepció d’una amenaça greu per a l’estatus polític actual

L’escenari polític català té des d’aquesta setmana un nou protagonista, la plataforma Societat Civil Catalana, la influència de la qual només es podrà avaluar d’aquí un temps. Caldrà esperar a veure quina resposta tenen les seves iniciatives, quina capacitat demostra per influir en el debat polític de Catalunya o per mobilitzar aquells que no donen suport a l’independentisme i que avui estan callats i a casa seva. L’aparició d’aquest grup, creat fora de la disciplina dels partits tot i que amb el suport de sortida de les formacions polítiques contràries a l’independentisme, es produeix perquè els promotors i els qui els donen suport perceben una amenaça greu per a l’actual estatus polític que consideren satisfactori. La plataforma es constitueix per defensar la continuïtat de Catalunya a Espanya, sense entrar en detalls de com s’ha d’articular aquest encaix.

En l’aparició de Societat Civil Catalana hi ha un paral·lelisme amb l’articulació que es va produir a Euskadi a finals dels anys noranta d’un moviment social contra el nacionalisme i que es va expressar en el Foro Ermua, primer, i en la plataforma Basta Ya, més tard. Salvant la distància sideral que separa un conflicte polític com el de Catalunya d’un conflicte terrorista com el que hi havia llavors al País Basc, l’aparició d’aquestes iniciatives socials amb voluntat d’actuar en l’espai polític tenen en comú el fet d’estar motivades per la percepció d’una amenaça greu. El Foro Ermua es va constituir el 1998, mesos després del segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco, quan es feien els primers passos per a la radicalització del PNB que materialitzaria poc temps després. Basta Ya va aparèixer a començaments del 2000 quan la radicalització del nacionalisme basc ja estava consolidada.

En la constitució dels dos moviments va tenir un pes important la presència d’intel·lectuals que van fer el pas endavant per sortir de l’aula i actuar com a líders socials i polítics en la resistència a un nacionalisme radical. El Foro Ermua de la primera època i, sobretot, Basta Ya van tenir la virtualitat de convertir-se en un punt de trobada de militants o simpatitzants del PP o del PSE juntament amb els qui compartien l’oposició al nacionalisme. Van aconseguir una projecció social pròpia que anava més enllà de les sigles i, en alguns moments, van tenir capacitat per condicionar tots dos partits. Potser per això, amb el temps, les direccions de tots dos partits van començar a desconfiar de l’autonomia i les iniciatives de Basta Ya i van acabar marcant distàncies amb un grup que no controlaven.

Potser la millor lliçó que l’experiència basca podria aportar a la incipient Societat Civil Catalana és la constatació que la presència dels moviments socials va contribuir a mobilitzar molts ciutadans contraris a la radicalització del nacionalisme als quals va donar una referència política vàlida que estava per sobre de les sigles dels partits.