El Punt Avui

KEEP CALM

La primera llei del país normal

27/04/14 02:00 MARINA LLANSANA

El PSC ha presentat aquesta setmana una proposta de llei electoral basada en el doble vot. Val més tard que mai i s'ha de reconèixer que, després de trenta anys de bloqueig per part dels dos grans partits tradicionals, és un pas endavant que per fi ensenyin les seves cartes perquè la ponència parlamentària que elabora la llei electoral pugui concretar una proposta de consens. No sóc l'única a qui fa vergonya reclamar noves estructures d'estat i denunciar la laminació de competències del govern espanyol sabent que a Catalunya, en matèria electoral, apliquem la legislació espanyola per gust, perquè hem sigut incapaços de posar-nos d'acord.

S'està treballant per fer una llei electoral pròpia, i això és bo. La llàstima és que el debat se centri tant en el sistema d'elecció –districtes uninominals, demarcacions, doble vot– i poc en la necessitat de fer una regeneració profunda del sistema de partits. M'agradaria equivocar-me, però em fa l'efecte que els impulsors de la norma estan més pendents dels càlculs d'escons que del debat sobre l'ètica política.

És clar que la representació proporcional i l'equilibri territorial són importants, ho sabem prou bé els que vivim fora de les grans àrees metropolitanes. I també em sembla legítim que els partits vetllin perquè la nova llei no els faci perdre representativitat. Però, més enllà d'algun escó de més o de menys per a un partit o un altre, és important que la llei serveixi per pactar una manera de fer política honesta i transparent, per limitar la despesa en campanya electoral, per acordar que els mitjans de comunicació públics informin sense cronòmetre o per decidir com els representants escollits hauran de retre comptes als ciutadans.

I, per sobre de tot, caldria que la nova llei electoral catalana fos la primera mostra clara de com serem capaços de fer les coses diferents –i molt millors– quan siguem un país normal.

Darrera actualització ( Diumenge, 27 d'abril del 2014 02:00 )