La Vanguardia

Liberalisme conseqüent

Edició impresa Política | 28/04/2014 - 00:00h

Francesc-Marc Álvaro


Encara que el mot liberal és dels que més significats tenen i més distorsions suporten, qualsevol persona amb certa cultura sap que, en general i per damunt de casos locals, el liberalisme polític vol dir eixamplar les llibertats i els drets de les persones i dels pobles davant de tots aquells poders que volen mantenir situacions d'injustícia, desigualtat o privilegi. Els principis del liberalisme polític impliquen afavorir l'exercici de la democràcia. Per això, de manera conseqüent, la Internacional Liberal s'ha expressat clarament a favor d'un referèndum que permeti que els ciutadans de Catalunya decideixin el seu futur. Ha estat durant el 59è congrés d'aquesta organització, que agrupa partits liberals de tot el món i de la qual forma part CDC.

La Internacional Liberal fa un gest important de suport a Artur Mas, una mostra de lleialtat sense fissures que també seria desitjable avui en algun actor més proper al president de la Generalitat; a la rereguarda de Mas hi ha massa maniobres de finalitat incomprensible, més rares encara davant d'uns comicis europeus. La família liberal reclama que "la UE ha de ser flexible i forta per oferir una alternativa viable a aquells pobles dins de la Unió que de manera democràtica es volen expressar". Ni la Internacional Socialista ni la Internacional Demòcrata de Centre (els democristians) han fet res semblant. El pensador liberal Isaiah Berlin diu que "en darrera anàlisi, el nacionalisme és un efecte de la injustícia" i afegeix que "la gent s'afarta de veure's menyspreada, de ballar al so d'una nació superior, d'una classe superior, d'un superior qualsevol; tard o d'hora, es plantegen les qüestions nacionalistes: per què hem d'obeir-los?; quin dret tenen a...?; per què no podem...?". És el que ha passat a Catalunya. Berlin ho va escriure el 1991.

El text aprovat pels partits liberals posa com a exemple de procediment democràtic l'acord entre els governs britànic i escocès per celebrar un referèndum. És el mètode impecable per saber què vol la ciutadania. Mentre aquestes notícies ens arriben, fullejo el llibre Junto a la tumba de Larra, d'Ernesto Giménez Caballero, un dels escriptors del falangisme espanyol. Hi trobo això: "Escocia, como Cataluña, soñaron grandes cosas en el romanticismo. Nos dieron grandes escritores. Y mucha poesía y mucha buena mística. Y buenos sustos a ingleses y castellanos". El temps passa, afortunadament. Tot i que sempre hi ha nostàlgics. Andreu Barnils, de Vilaweb, ha descobert que un dels fundadors del grup Societat Civil Catalana, Javier Barraycoa, és un dels dirigents del partit d'ultradreta Comunión Tradicionalista Carlista. Aquest senyor afirma que no vota perquè "estic en contra de les eleccions". En la seva propaganda ja ho diuen ben clar: "Per unir-se a SCC no cal ser d'esquerres ni de dretes, i tampoc deixar de ser-ho".