El Punt Avui

Se'n comencen a adonar

28/04/14 02:00 JORDI GRAU
Vénen temps convulsos però de gran il·lusió,
en què per tenir-ho
tot potser caldrà renunciar
a alguna cosa

Els unionistes estan un punt desconcertats. Comencen a entendre, els d'aquí i els d'allà, allò que nosaltres els estem dient des del primer dia. Que tot el que anomenem procés no és una deriva personal d'una persona, Artur Mas, al qual els interessa presentar com una persona que ha embogit. Els més llestos dels seus ho intuïen, però la gran majoria se'n reia i esperava el següent pas que caldria fer si el que s'explicaven com una malaltia passatgera, una febrada d'estiu, s'allargava mínimament. Una oferta de diàleg, un punt d'amenaça d'intervenció o de suspensió de l'autonomia, una declaració d'amor federalista amb promesa, si calia, de reforma de la Constitució i, finalment, el gran trumfo: el peix al cove en una quantitat que ens havien estat escatimant potser amb excés els últims anys. I vinga, a passar alguna altra dècada. Però no, ara els seus analistes més fins ja veuen que no hi ha deriva d'una sola persona, sinó que és una gran majoria del poble la que, de manera festiva i apassionada alhora, vol fer un pas endavant. I ara ja no serveixen ni el peix ni el cove, ni les promeses, ni les reformes de la Constitució, ni tan sols aquelles reunions tan maques de Rubalcaba i Pere Navarro en mànigues de camisa. Per cert, ho fan com a la mili allò de pactar la uniformitat deguda?

La gent vol votar i una gran majoria volen votar que sí. I ja no serveixen les amenaces, que n'hi ha i més que n'hi haurà, i de fet alguns ja parlen obertament dels ous que caldrà trencar per fer la truita. O sigui, que caldrà fer passos endavant. Que hi ha voluntat de consulta és obvi. Que la prohibiran, també. I que alguna cosa està preparada per quan això passi, de sentit comú. S'ha internacionalitzat el procés i molt més que s'haurà de fer. Cal buscar suports i diners per aguantar els primers temps, això és cosa sabuda i, se suposa, treballada per qui toqui. De moment, el president i el seu partit continuen endavant. I ERC, a la qual acusen de tot, també aguanta. I els partits que volen votar. I la gent, sobretot la gent, que vol anar a votar i votar que sí. Ens esperen temps convulsos, no en tinguin cap dubte, però també seran temps d'il·lusió, de necessari pacte entre nosaltres i fins i tot amb els altres. De no fer cap concessió transcendental, però segurament algun llençol perdrem en la bugada. Vénen temps en què per tenir-ho tot caldrà renunciar momentàniament a alguna cosa, però en què l'objectiu és clar: poder votar i votar que sí.

Darrera actualització ( Dilluns, 28 d'abril del 2014 02:00 )