• 29 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • M. Dolores García mdgarcia@lavanguardia.es

L’estratègia de l’estira-i-arronsa

El president Artur Mas ha mostrat la voluntat que el conflicte català es resolgui de manera que tothom hi guanyi. Mas va recórrer al concepte win-win per assegurar que, mitjançant la cooperació, Espanya i Catalunya podrien sortir beneficiades d’una secessió. Amb l’auge del coaching i la gestió de projectes s’ha posat molt de moda, això del win-win. Sona modern i fa furor, però no deixa de ser la clàssica teoria dels jocs. La cosa és la següent: el senyor A compra una barra pa, però no li queden diners per a res més. i el senyor B compra un bon tros de formatge i es queda sense un cèntim. Coincideixen en un banc i acaben compartint el pa i el formatge, gaudint tots dos d’un bon entrepà. Ja tenim un win-win, poc sofisticat però win-win. Però vet aquí que la realitat no és tan senzilla. Rajoy i Mas fan tot el possible per no compartir el mateix banc, de manera que ja comencem malament.

PEDRO MADUEÑORajoy i Mas, l’octubre passat

A Catalunya s’imposa la teoria que el Govern del PP, en algun moment, mourà fitxa i haurà de cedir. Doncs bé, i si no ho fa? De fet, a l’entorn de la Moncloa aquesta és la inclinació més evident. Per Rajoy i els seus, sempre que s’ha transigit amb les demandes de Catalunya el resultat han estat més reclamacions. Per aquest sector –que no és unànime, però té pes– el pla és el següent: primer, comptar els vots de les eleccions europees per comprovar si CiU continua al capdavant del moviment independentista o dóna alguna mostra de flaquesa. Segon, millorar el sistema de finançament no només per a Catalunya, sinó per a diverses comunitats (totes del PP). Tercer, incloure Catalunya entre les autonomies receptores d’inversions públiques de cara als pressupostos del 2015 amb la intenció de rebaixar el discurs d’“Espanya ens roba”. Quart, veure què passa el dia 9 de novembre i, davant la impossibilitat de convocar una consulta, esperar que es convoquin eleccions plebiscitàries catalanes. Què passa si guanya ERC? Per alguns dirigents populars, com pitjor, millor. Segons aquesta tesi, mentre la locomotora de l’independentisme la dirigeixi CiU, els catalans pujaran al vagó. Si conduís Esquerra, CiU entraria en crisi i molts baixarien del tren.

Seguint la teoria dels jocs, Mas s’imagina un escenari futur en què els dos sospitosos arrestats per la policia decidiran encobrir-se i així en pocs dies seran al carrer. I Rajoy preveu que l’un culparà l’altre i sortirà lliure a costa que el seu col·lega passi una bona temporada entre reixes. Per què no és tan senzill que tots dos entenguin el joc i cooperin? Pel dilema del presoner iterat, que recorda que la confiança en l’altre es basa en experiències anteriors i en variables com la revenja, la capacitat de perdó, la llista de greuges, l’amabilitat personal... És l’estratègia de l’estira-i-arronsa, en la qual cada jugador actua en funció de com ho ha fet abans el seu oponent. Se’n diu tit for tat. El pas d’això al win-win s’haurà de veure.