• 29 abr. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Isabel Garcia Pagan igarcia@lavanguardia.es

Assaig general

Valenciano planteja les eleccions com unes “generals europees”, mirant de reüll cap a Catalunya

Per a què serveix una campanya electoral? L’activitat parlamentària s’atura, el debat polític –si n’hi havia– es contamina sense remei, les despeses dels partits es disparen, s’esgrimeixen programes electorals que neixen ferits de mort, les posicions es radicalitzen… Si les eleccions són al Parlament Europeu i les previsions d’abstenció arriben a índexs que certifiquen el desinterès ciutadà per la política i els polítics, els quinze dies de campanya que tenim per endavant es converteixen en l’escenificació d’una lluita amb conseqüències comptables que afectaran tant el Govern de l’Estat com l’oposició. Hi haurà vot de càstig per a PP i PSOE, ascens d’IU i UPyD, pugna sobiranista entre CiU i ERC a Catalunya, més càstig per al PSC, abstenció per a tothom… Però el que compta és Europa.

El Govern de Mariano Rajoy afronta el seu primer examen a les urnes venent un missatge de recuperació econòmica. Un resultat negatiu el 25 de maig podria restar comoditat al seu discurs polític –la majoria absoluta al Congrés el protegeix d’una hipotètica victòria socialista–, i fins i tot condicionar les perspectives electorals dels barons del PP a les autonòmiques de l’any que ve. Madrid, València i potser fins i tot Castella-la Manxa són al punt de mira d’un PSOE que aboca en les eleccions europees gran part de les esperances de futur. El president del Govern espanyol, doncs, abandonarà la letargia per començar a fer carretera aquests pròxims dies i plantar batalla a PSOE, IU, UPyD, Vox i fins i tot a l’allargada ombra d’un Aznar àvid de mítings.

Ho farà mirant de reüll a Catalunya amb l’única esperança que les urnes donin la campanada, ERC superi CiU per primera vegada i Artur Mas emprengui el seu enèsim malson electoral. Amb la previsió d’una presidència de la Generalitat ferida, a la Moncloa s’imaginen la remota possibilitat que el líder de CiU replantegi una estratègia a la qual ha lligat el seu futur polític. Fins aleshores, qui dia passa, any empeny. Tot i que Rajoy podria acabar afegint-hi un problema sobrevingut amb el PP català si els seus números, en ple debat independentista i amb el PSC desarmat, sucumbeixen a l’empenta que Ciutadans demostra a les enquestes.

Aquestes eleccions són, com planteja la candidata del PSOE, unes “generals europees”. Un gran assaig general. Encara que Elena Valenciano situï en una discreta cinquena derivada qualsevol efecte sobre les files socialistes. La nit del 25 de maig tenyirà d’un color o d’un altre el futur d’Alfredo Pérez Rubalcaba, que es juga la pau interna fins a les primàries del novembre. Amb la convocatòria de la consulta a Catalunya escalfant l’ambient i el socialisme català. De manera que al PSC... al PSC, després de les europees, com ara, no hi haurà pau ni de bon tros...