• 1 may. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Lluís Foix

Escenaris
oberts 

Admiro la professionalitat de Cameron i Salmond en la manera de conduir la campanya d’Escòcia

És freqüent que gent diversa m'abordi al carrer o al transport públic amb una pregunta tan vaga com incerta. Què passarà?, em diuen persones conegudes o desconegudes. No es refereixen al temps, ni a l'atur, ni a l'economia, ni al futbol. Volen saber què penso sobre quin serà el recorregut de l'anomenat procés que ocupa de forma obsessiva els espais informatius i d'opinió dels mitjans públics i també, en menys proporció, dels privats d'aquí i de fora.

Tenint en compte les actuacions dels membres del Govern i l'estel·lar compareixença de premsa del conseller portaveu, Francesc Homs, cada dimarts, no hi ha més tema que el procés. Els meus col·legues li formulen preguntes i més preguntes sobre el procés perquè els acords de govern escassegen. Homs dedica tot el temps necessari a respondre a totes les derivades possibles sobre el tema. Més que una roda de premsa de tall clàssic, com les de la Casa Blanca, assistim setmanalment a una xerrada generalista en la qual es valora des de la bufetada a Pere Navarro fins a si el portaveu de la Unió Europea parla oficialment o expressa opinions privades en les seves compareixences.

Naturalment, no tinc una resposta ni tan sols aproximada sobre què passarà en els propers mesos. L'informe presentat pel jurista Carles Viver Pi Sunyer oferia diversos escenaris de futur, i cap no depenia unilateralment de la política de la Generalitat. La resposta, per tant, és del tot oberta.

Si algú s'atreveix a esmentar que hi ha crispació a Catalunya com a conseqüència del procés, rep immediatament la desautorització oficial i les reprimendes, improperis i insults en els habituals suports de les xarxes socials. No sé si el fet que els presidents Rajoy i Mas no se saludin en el mateix acte indica crispació. No és normal.

La resposta que acostumo a donar als meus interlocutors espontanis és que tot es dilucidarà a les urnes. La primera prova tindrà lloc el 25 de maig amb les eleccions al Parlament Europeu. Després vindrà el dia de la consulta, el 9 de novembre. He de creure el president Mas quan diu que hi haurà urnes aquell dia. Doncs a les urnes i que es decideixi el que la majoria de catalans votin. Després vindran les municipals i més tard les generals del 2015.

De totes aquestes eleccions, en sortirà un mapa polític nou. Sempre ha estat així. La incògnita és què passarà l'endemà de la consulta del 9 de novembre i quins escenaris preveu el Govern català tant si hi ha majoria independentista com si no. Com i amb quins criteris es negociarà el procés d'independència amb Madrid i amb Brussel·les? Seria bo saber-ho abans. Admiro la professionalitat de Cameron i Salmond en la manera de conduir el procés escocès. Tenen un argumentari sòlid i sense complexos que passa per Brussel·les, Londres i Edimburg. No s'ha de descartar res.