• 13 may. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Pilar Rahola

Sublim Raimon

És que aquests comissaris de pacotilla no tenen memòria, ni saben res de la nostra història recent?

No sé si aquest article és necessari, perquè durant la darrera setmana he estat desconnectada dels avatars locals. Però vist el que ahir publicava el meu col·lega Puigverd, llegits els tuits de Cotarelo i escoltats alguns sorolls sobre la qüestió, crec que no sobrarà aquest article. I començo pel festiu. Diumenge vaig tenir la sort de gaudir de l’últim concert de Raimon al Palau. Va ser sublim, tant pel que fa a la poesia, volant amb la garsa de Roís de Corella o plorant d’amor amb Ausiàs March, com pel que fa a la passió, quan la seva poderosa veu va entonar les velles cançons de trinxera. Va ser un recital complet, amb un Raimon dins la pròpia pell, sense cap concessió més enllà de la seva alta categoria artística. I per això mateix hi va haver emoció, compromís, complicitat i la resta de substantius que permeten els millors relats del nosaltres col·lectiu. En aquest Palau, diumenge a la tarda, érem gent diversa unida pel subtil fil de l’art amb majúscules i els valors que l’acompanyen. I crec que no exagero si asseguro que tots els presents, vàrem sortir enormement feliços de la tarda que havíem viscut. Raimon està tan per sobre de les polèmiques de fang, que ha adquirit la categoria de clàssic. Un clàssic d’eterna avantguarda. I tanmateix, sembla que ha patit un estúpid i innecessari tanmateix.

Raimon va dir alguna cosa de la independència i els seus dubtes, els dubtes es van tornar soroll a les cantonades del sobiranisme més dogmàtic, i d’aquest soroll en van sorgir veuasses inquisitorials que el van expulsar del paradís. Habemus traïdor, van xiuxiuejar els més irredempts i els dits van assenyalar la lluna. Però què punyetes és això? Com gosa algú d’assenyalar Raimon –ni ningú– pel simple fet de no apuntar-se automàticament a la independència, transmutada en fe religiosa? És que aquests comissaris de pacotilla no tenen memòria, o no saben res de la nostra història recent? Creu un sol dels guardians de la fe que pot donar lliçons a un cantant que ha patit tota mena de represàlies per mantenir-se fidel a una llengua, un país i uns valors?

Realment creuen que són en un estadi de superioritat ètica? Doncs farien bé de revisar-ho, perquè més aviat estan al subsòl de l’ètica, perduts en la nebulosa de les consignes i les pancartes. Perdonin, però si aquest procés de transició nacional és gran, és perquè es basa en el respecte a les idees i en la voluntat de quallar-les en el vot. Aquí no caben comissaris de la fe nacional, ni detentadors de la puresa ideològica, perquè precisament van en contra del que estem reclamant: el dret a decidir lliurement. I aquest dret inclou els pros, els contres i els que dubten, perquè és molt més important el dret de votar que el resultat. En qualsevol cas, com deia Puigverd, a Raimon que no ens el toquin. Perquè, sincerament, si a la Catalunya que volem construir no hi cap en Raimon, jo baixo.