• 13 may. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • Víctor Pou

Andorra, proper Estat associat

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, ha declarat que en poc temps estarà a punt el mandat de negociació per firmar un acord d’associació entre la Unió Europea i Andorra que permetrà l’accés progressiu del principat al mercat interior europeu. Les negociacions s’iniciaran durant l’actual presidència grega, que acaba al juny, i estarà a punt en un o dos anys, la qual cosa permetrà que Andorra es converteixi en Estat associat a partir del 2016.

Andorra i la UE, després de descartar les alternatives de manteniment de l’statu quo, acords bilaterals tipus Suïssa i adhesió, van començar a treballar les dues opcions recomanades per la CE: adhesió a

V. POU,

professor de l’Iese, Universitat de Navarra l’Espai Econòmic Europeu (EEE) –format per Noruega, Islàndia i Liechtenstein– i acord d’associació. Andorra i la Unió han optat per un acord d’associació, que podrà ser bilateral entre les dues parts o comprensiu als tres petits països europeus interessats: Andorra, Mònaco i San Marino.

Des que el febrer del 2009 Nicolas Sarkozy, llavors president del G-20, va amenaçar de dimitir com a copríncep d’Andorra si aquesta no millorava la cooperació i transparència internacionals en matèria de fiscalitat, Andorra s’ha llançat a una ràpida carrera d’adaptació amb una profunda reforma fiscal, firma d’acords d’intercanvi d’informació fiscal amb uns vint països i preparació d’acords que evitin la doble imposició amb països clau com França i Espanya. Alhora, ha aprovat una legislació que aposta per l’obertura de tots els sectors econòmics a les inversions estrangeres. El canvi d’orientació és radical i es basa en dues estratègies: entrada al mercat interior europeu i liberalització de l’economia.

Andorra ha arribat a la conclusió que el manteniment de l’statu quo portaria a una pèrdua progressiva de competitivitat i que el seu futur econòmic passava per obrir-se al món, i especialment a la Unió Europea, comptant amb la fortalesa de les seves especificitats competitives, entre les quals el diferencial fiscal, la flexibilitat, el sistema educatiu, la sanitat, la seguretat i la qualitat de vida. L’associació amb la Unió Europea i la cooperació fiscal internacional suposaran tenir un estatus internacional respectat i consolidat. A llarg termini s’albira una possible adhesió a la Unió Europea que, de moment, no interessa ni a la mateixa UE ni a Andorra.