• 14 may. 2014
  • La Vanguardia (Català)
  • RAFAEL RAMOS Falkirk Corresponsal

Només compta el setembre

El resultat de les europees no servirà de referència per al referèndum

Falkirk, tradicional nucli laborista, és la mena de ciutat que decidirà si guanya la independència

Les eleccions europees a Escòcia són un aperitiu i una paradoxa. Un aperitiu perquè tothom està pendent del referèndum del mes de setembre sobre la independència. I una paradoxa perquè els escocesos estan orgullosos de formar part de la UE i volen continuar-hi, però Londres i Brussel·les els amenacen amb llargs anys d’exili si opten pel sobiranisme.

GETTYUna veïna de Falkirk consulta un fullet informatiu sobre el referèndum escocès del 18 de setembre

“Fes-te fotre –es lamenta Flora Joyce, que treballa en una empresa d’assegurances–. El govern conservador de David Cameron ha promès una consulta sobre la possible sortida de la Unió Europea, i li sembla tan normal. Però a nosaltres els escocesos ens vol treure per força d’Europa amb l’ajuda dels seus amics Rajoy i Barroso si tenim l’atreviment de decidir que no volem continuar sent part del Regne Unit”.

Segur que hi haurà una lectura política en clau referèndum dels resultats de les pròximes eleccions europees, però serà bastant forçat. “En aquesta mena de comicis manen les consideracions de tipus local, si a la gent li agrada un candidat o un altre, i què els ofereixen per resoldre els seus problemes d’educació, sanitat, construcció d’una carretera i recollida de les escombraries –assenyala el periodista Malcolm Beech–. Ara molts votaran els partits unionistes (Labour, liberaldemòcrates i conservadors), però això no vol dir que al setembre es pronunciïn contra la independència”.

Més que un aperitiu de la consulta sobiranista, les europees són només un mos, com un ganyip o unes patates fregides. Si en un pub com l’Auld

Vic de la Grahams Road de Falkirk es treu el tema de quina pauta té el vot per al parlament d’Estrasburg, la resposta són mirades buides i la més absoluta indiferència. Però si es parla de la independència, de la campanya negativa de Londres o de les comparacions amb Catalunya, llavors esclaten les passions.

“Una de les coses que mostren aquestes eleccions és la gran diferència d’actitud política entre Escòcia i Anglaterra, i per què molta gent votarà per la sobirania. A l’altre costat de la frontera el gran tema és la immigració, i segurament triomfaran els euroescèptics de l’UKIP (Partit per a la Independència del Regne Unit). En canvi a Escòcia volem que vinguin estrangers, perquè la nostra població envelleix i necessitem treballadors que cotitzin a la Seguretat Social i financin les pensions del futur, vinguin d’on vinguin”, afirma Beech. A les últimes eleccions europees van guanyar els nacionalistes de l’SNP amb un 29.1% dels vots, seguits del Labour amb un 20.8%, els conservadors amb un 16.8%, els liberals demòcrates amb un 11.5%, els verds amb un 7.3 i l’UKIP amb un 5.2%, amb un índex de participació de només el 35%, que aquest cop segurament serà inferior. “Els votants són com els jugadors de futbol, que es reserven per als partits importants. I aquí la final de la Champions és el referèndum del setembre”, suggereix Steven Forsyth, un habitual de l’Auld Vic que està a l’atur.

Si l’SNP no guanya, o ho fa per menys que a les eleccions de fa cinc anys, els polítics i mitjans de comunicació unionistes ho plantejaran com un cop al sobiranisme, però en realitat és com barrejar peres amb pomes. “Estem una mica tips que els anglesos ens diguin, amb la seva típica prepotència, el que ens convé –diu Flora Joyce–, i encara més de les plagues bíbliques que segons ells ens cauran al damunt si votem que sí. Aquí som col·lectivistes i socialdemòcrates, i volem desmarcarnos d’un Govern conservador que promou l’acumulació de tota la riquesa per uns quants”.

Falkirk, una ciutat de 30.000 habitants a mig camí entre Glasgow i Edimburg, tradicional bastió del Labour però on l’SNP ha fet grans avanços, és un formidable baròmetre de la temperatura política. Però no de cara a les europees, sinó al referèndum.