El Punt Avui

D'elefant a ànec (o granota)

La carpeta catalana és a l'agenda europea, malgrat els esforços espanyols per impedir-ho

Que Catalunya ja no sigui tabú no significa que ara la UE aplaudeixi la independència

17/05/14 02:00 BRUSSEL·LES - ALBERT SEGURA
Schulz i Juncker conversen durant el debat dels cinc candidats a la Comissió Europea Foto: EFE.

L'elefant s'ha fet tan i tan gran que ja no els cap a la sala. Per a la Comissió Europea, el clam independentista era com l'elephant in the room, que es diu en anglès: Brussel·les ignorava el procés sobiranista, almenys públicament, com si fent veure que no existeix hagués de desaparèixer. Era la versió euròcrata de la tècnica de l'estruç de Rajoy, de negar el problema i amagar el cap sota terra. Però en el debat electoral entre els cinc presidenciables ha quedat clar que la carpeta catalana ja és a l'agenda internacional, malgrat els esforços de la diplomàcia espanyola per impedir-ho.

Era impensable, fa només uns pocs mesos, que Juncker, Schulz, Verhofstadt, Keller i Tsipras discutissin sobre l'encaix a la UE d'una Catalunya independent. I que ho fessin en prime time per a una quarantena de televisions d'arreu d'Europea i des del mateix hemicicle de l'Eurocambra! Potser algú al PP es pensarà que el govern, de la mateixa forma que dicta les editorials al Financial Times, també ha comprat la moderadora, la periodista italiana Monica Maggioni, directora de la Rai News 24, perquè els fes la pregunta. Però el cert és que Brussel·les va seguint de prop el procés i, molt discretament, es prepara per l'endemà d'una consulta o d'unes plebiscitàries. Perquè si alguna cosa té clara és que, més d'hora que tard, els catalans hauran d'acabar votant d'una manera o d'una altra.

Alerta: que Catalunya ja no sigui tabú no significa que ara la UE aplaudeixi la seva independència ni que la vulgui acollir, automàticament i fent-li l'onada, com a 29è soci. El somni naïf de molt bona part de la classe política catalana no es correspon amb la realitat. I les visites que alguns dirigents dels partits i entitats pro Estat propi estan fent a Brussel·les són de vergonya aliena. El millor que els pot passar és que la UE no s'hi posi, perquè tret del suport de Letònia i Lituània, d'algun eurocomissari i dels liberals i dels verds europeus, l'establishment euròcrata no vol si sentir-ne a parlar. Andorra enllà, l'“Espanya ens roba” i el “Freedom for Catalonia” no funcionen i l'únic argument que aguanta és el de la radicalitat democràtica i la comparació amb Escòcia.

Crimea, Donetsk, Luhansk

Davant del fracàs de l'estratègia de l'elephant in the room, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ho vol provar ara amb la de l'ànec (o la de la granota, segons com es miri). Consisteix bàsicament a intentar convèncer els seus homòlegs dels Vint-i-vuit que Catalunya és com Crimea, Donetsk, Luhansk, Abkhàzia, Ossètia del sud, Sudan del sud i Kosovo. “Li asseguro que si rauca com un ànec i neda com un ànec, és un ànec”, va assegurar el ministre dilluns a Brussel·les, en resposta al comunicat amb què el govern intenta precisament desmarcar-se de les consultes a l'est d'Ucraïna. És com per prendre's-ho de broma: d'entrada, els ànecs no rauquen, sinó que nyequegen (Margallo es va equivocar dient, en castellà, “si croa”, en comptes de “si grazna”). Però la veritat és que aquesta ofensiva internacional de la diplomàcia espanyola, que ha pujat de to des que la consulta té pregunta i data, està passant factura a la reputació de Catalunya entre els funcionaris de la Comissió Europea.

La incomprensió amb el procés s'ha estès entre els euròcrates, que d'elogiar Catalunya com a motor d'Europa durant el pujolisme, avantguarda de l'europeisme ibèric i model a seguir (per exemple, per la immersió lingüística de la seva escola), han passat a queixar-se que és una pedra a la sabata i a desconfiar-ne. I això és molt més greu que les amenaces del Barroso o Van Rompuy de torn amb l'expulsió de la Catalunya independent de la Via Làctia i del Círculo de Lectores, un favor a Rajoy, al PP i a Espanya que esperen cobrar-se en el futur, ara que es queden sense feina. Els polítics i les seves declaracions interessades passen, però els funcionaris es queden. I Margallo i el seu ambaixador a Brussel·les, Alfonso Dastis, s'estan sabent guanyar la seva simpatia i comprensió.

La diplomàcia espanyola disposa d'un autèntic exèrcit de funcionaris al clavegueram de la capital comunitària (només la representació espanyola davant la UE ja té 300 treballadors!), mentre Catalunya treballa amb una sabata i una espardenya. Com ja va revelar aquest diari, la valenciana Clara Martínez Alberola, assessora directa de Barroso, és clau en aquesta guerra contra el procés sobiranista al cor mateix de l'executiu comunitari. La representant espanyola en el gabinet del president de la Comissió Europea fa de corretja de transmissió de l'executiu del PP i s'encarrega d'interceptar i tallar de soca-rel qualsevol intent català de buscar el suport del conservador portuguès i marca de prop la resta d'eurocomissaris.

300
funcionaris
almenys té Margallo al clavegueram de Brussel·les, fent la guerra al procés.
Darrera actualització ( Dissabte, 17 de maig del 201