#HomusCañetus

"El regadiu cal utilitzar-lo com les dones, amb molt de compte, que et poden perdre"

La Vanguardia en català | 17/05/2014 - 00:00h


Pilar Rahola

Sovint, el pitjor arriba amb les disculpes. Després de ficar la gamba en el delicat fangar del sexisme per justificar una severa derrota en el debat amb Elena Valenciano, Miguel Ángel Arias Cañete ha tingut la mala idea d'intentar resoldre la seva sortida de masclet amb el càntic clàssic de l'amor a les dones. I així ha estat com, talment un gripau dansarí, ha anat de bassal en bassal.

Primer ha dit una frase per a la posteritat que ha aconseguit portar l'#HomusCañetus a la categoria de trending topic planetari: "Si en un debat amb una dona fas un abús de superioritat intel·lectual, sembles un masclista". Tatxan, sense anestèsia. És a dir, que ell és molt més intel·ligent que la dona que té davant, però dissimula perquè si ho demostra gaire sembla masclista. Aggg, de debò que només em surten onomatopeies... Encara que no sorprèn gaire, perquè aquest polític amb cara de Pare Noel i densa biografia de senyoret castís té historial en aquest estil narratiu. Com a exemple, la seva trempada frase del novembre del 2000 al Foro Opinión y Debate de Jaén, quan era ministre d'Agricultura: "El regadiu cal utilitzar-lo com les dones, amb molt de compte, que et poden perdre". Molt interessant el verb conjugat per a l'ocasió: utilitzar. Deu ser que ens considera un moble.

En fi, i continuant: després de la coça al respecte a les dones, ha intentat escapolir-se amb el manual de l'estil "tinc un amic jueu". Que si és fill d'una mare, que si estima les dones, que si tot el que sap ho ha après d'elles... i repicant, antipàtic gerundi. Sumat tot plegat, els antecedents, la frase estrella i els seus rivets posteriors, dóna la mesura de la mentalitat que hi ha subjacent en el candidat del Partit Popular, en altres temps ministre. Fa anys, en l'època de diputada, vaig protagonitzar un cert escàndol pel fet de titllar de "machorro extremeño" un personatge de l'estil, i traient allò d'"extremeny" -que de "machorros" n'hi ha a tots els verals, els nostres inclosos-, em temo que l'epítet es manté intacte. L'epítet, la mentalitat i l'ADN pota negra que és subjacent en el sexisme sociològic de secular arrelam.

Tanmateix, el problema és Arias Cañete, àmpliament conegut pel seu estil de barra de bar, narrativa sobre dones inclosa? O el problema és un partit que situa un candidat com a aquest per defensar l'Estat en el concert europeu? Perquè aquesta és la qüestió de fons, no que un polític surti amb ciris trencats masclistes davant l'evidència de ser inferior dialècticament a una dona, sinó que no els sembli altisonant el seu estil. Cañete no té cap finezza política, la seva retòrica és un homenatge al senyoritisme de toros, caceres i Osborne, i les seves floretes sobre el sexe femení són un clàssic. Llavors, per què la seva candidatura? Potser perquè tot plegat no els importa, de manera que la pregunta és inevitable: el problema
és Cañete, o el problema és el PP?