El Punt Avui

L'Estat va volant tots els ponts

20/05/14 02:00 -

Aquest cop és la televisió pública catalana, però no és ni el primer cas ni previsiblement serà l'últim de la llarga llista de maniobres centralitzadores d'un Estat que està convertint la seva estratègia en una de les paradoxes més pintoresques del conflicte entre Espanya i Catalunya. En un cas digne d'anàlisi i estudi, qui trenca les amarres democràtiques i dinamita els ponts d'entesa política amb meticulositat i pruïja és la part interessada que l'altra part no marxi.

En qualsevol manual de política basat en els principis de la democràcia i la concòrdia diplomàtica, un Estat que vol evitar la desafecció i el confrontament intenta adoptar una actitud d'acostament, de seducció, de convicció amb arguments. A l'Estat espanyol això no passa. Contràriament, la por, l'amenaça i la destralada legal contra Catalunya són el pa de cada dia en una espiral que no fa altra cosa que anar posant panys i obstacles en una porta que està tancada fa temps per fora, perquè a Catalunya poca gent sent la necessitat que es torni obrir, i que, lluny d'intentar desbloquejar, des de Madrid continuen fent esforços per mantenir closa.

L'Estat espanyol ha iniciat una ofensiva destinada a deixar en la inanició la Catalunya autònoma per forçar una reacció de súplica i marxa enrere que només pot esperar algú que o bé no té ni la més mínima idea del que passa en aquest país o bé no té el més mínim respecte per la seva població. La població de Catalunya, d'una manera molt multitudinària, vol decidir. I cada nova astracanada verbal, cada torpedinada centralista, cada exemple de visceralitat prepotent eixampla la distància respecte d'un Estat perniciós.

Darrera actualització ( Dimarts, 20 de maig del 2014 02:00 )