La guerra dels mons

Una majoria pro consulta debilita el missatge de PP i PSOE, però Mas necessita guanyar

La Vanguardia en català |


Isabel Garcia Pagan


Una Catalunya dividida, fora del món, segons Mariano Rajoy; una Catalunya amenaçada de vagar per l'espai sense reconeixement, un Estat lil·liputenc en mans de les multinacionals, segons José Manuel García-Margallo. Com si la petita Milmendo, la capital del Lil·liput que va imaginar Jonathan Swift per a Gulliver, no tingués ja al segle XVIII el mig milió d'habitants que acull avui el Luxemburg del seu estimat soci Jean-Claude Juncker. Potser més baixets...

Digerits i descomptats els missatges tràgics de futur, l'aquí i l'ara evidencien que el final de campanya electoral d'aquest món -Catalunya inclosa- necessita vencedors i vençuts.

El PP havia fiat a la recuperació econòmica la seva estratègia electoral, però la campanya adormida amb tragèdies infantils, dols i crims insòlits va despertar amb el llenguallarg Miguel Arias Cañete. Populars i socialistes pugnen ara in extremis per la pírrica victòria en unes eleccions amb previsions de participació sota mínims -potser una mica menys mínima a Catalunya-, així que el que queda fins a les urnes són atacs, vídeos impúdics, desqualificacions...

I Catalunya no és cap altre món. Artur Mas agafa el comandament en l'esprint final de CiU en un intent de rebaixar la pressió electoral que imprimeix ERC, buscant un aval renovat al seu pla sobiranista i donar així visibilitat al lideratge del projecte davant els qui a Madrid el donen per amortitzat. Mas pot pagar els plats trencats de CiU a la pròpia pell i reivindica no només un vot de confiança, sinó una recompensa a les urnes pel seu compromís personal amb la consulta. Consolidar amb vots la majoria dels partits pro consulta pot ajudar a desactivar el missatge de la majoria silenciosa a la qual s'agafen PP i PSOE i qüestionar la representativitat de les seves opcions territorials a Catalunya, però Mas ha de batre ERC, que acaricia una victòria exempta de responsabilitats. L'Esquerra d'Oriol Junqueras tempteja les icones del socialisme català, marca el pas cap al 9 de novembre i tapa la via d'unes eleccions plebiscitàries com a alternativa a la consulta sota l'amenaça real que apunten les enquestes: rellevar a les urnes qui s'arronsi.

És la guerra dels mons, sense marcians, ni avisos d'obra de ficció.