El Punt Avui

POLÍTICA
LLEIDA S'HA CONVERTIT EN LA DEMARCACIÓ MÉS INDEPENDENTISTA

La Lleida del sí i sí

La demarcació de Lleida és la que registra més ciutadans favorables a l'estat propi, un 71%, segons les enquestes del CEO

La dada contrasta amb el resultat irregular que van tenir les consultes a Ponent, i els partits i les entitats sobiranistes de Lleida ho atribueixen al decantament cap a la independència que el catalanisme ha viscut en els últims anys

20/05/14 02:00 LLEIDA - DAVID MARÍN
Dos votants en una taula de la consulta popular a Lleida el 25 d'abril del 2010. Foto: ACN.
“Abans,als pobles
petits, declarar-se independentista era
un acte agosarat”

Potser no ho sembla, però Lleida és la demarcació més independentista. Ho han certificat les últimes enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat i la dada ha trencat els tòpics que situaven el nucli dur de l'independentisme a les comarques gironines i de la Catalunya central, al rovell de la Catalunya Vella. L'enquesta Òmnibus del març del 2014 indica que el 70,7% dels ciutadans de la demarcació de Lleida estarien totalment a favor (49%) o més aviat a favor (21,7%) que Catalunya sigui un nou estat d'Europa. Davant la mateixa pregunta, s'hi van manifestar a favor el 62,9% dels ciutadans de les comarques gironines, el 58,2% de les comarques barcelonines i el 61,2% de les tarragonines i de l'Ebre.

Aquest lideratge de Ponent en independentisme ha estat corroborat en el baròmetre del mes d'abril del CEO i confirma el tomb que ja s'intuïa en les enquestes del 2013. Això sí: contrasta amb l'escassa presència electoral que han tingut els partits explícitament independentistes a Lleida, i amb el resultat irregular de les consultes populars sobre la independència celebrades durant el 2010 i el 2011. En aquelles consultes, la ciutat de Lleida va tenir el rècord de baixa participació en una ciutat gran: només un 8% del cens va anar a votar. A més, en zones com l'Alta Ribagorça i el Pallars, el moviment de les consultes no va tenir prou força i pocs municipis les van celebrar. Tot i liderar el rànquing d'independentistes, les fites del moviment (la primera consulta a Arenys de Munt i la participació massiva a Osona i el Ripollès) han tingut lloc lluny de Ponent, i partits com ara la CUP i ERC ni tan sols tenen regidors a la capital, en una Paeria on CiU empata amb el PP i és lluny de la majoria absoluta del PSC.

Les entitats i els partits sobiranistes no tenen una sola resposta per explicar aquesta aparent contradicció. Joan Talarn, dirigent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) al Pla d'Urgell, subratlla el contrast entre la realitat sociològica de la ciutat de Lleida i el de les comarques del pla, on el moviment de les consultes “sí que va tenir molta força”, fins i tot més de l'esperada. “Al meu poble, Anglesola, els que vam organitzar la consulta ho vam fer amb una mica de recança perquè no sabíem com reaccionaria la gent, i resulta que va ser un èxit rotund.” I continua: “Va ser una evolució: els que érem independentistes des de feia anys notàvem canvis socials en pobles on no era gens habitual declarar-se obertament independentista, però no sabíem fins a quin punt s'estava produint aquest canvi.”

Xavier Eritja, president d'Òmnium Cultural a Lleida, observa que l'independentisme té una tradició molt forta en dues comarques, les Garrigues i la Segarra, i també ha tingut presència notòria a l'Urgell i el Pla d'Urgell, però en canvi les ciutats de Lleida i Balaguer tenen un comportament electoral “més similar al de Tarragona o l'àrea metropolitana de Barcelona”. Eritja assenyala, però, que hi ha una certa especificitat lleidatana: el PSC de Lleida no s'ha mostrat obertament en contra del procés sobiranista com sí que ha fet la direcció nacional, la direcció actual d'ICV a Ponent és explícitament favorable a la independència i CDC ha tingut tradicionalment un perfil més sobiranista que en altres zones del país.

Josep Maria Roigé, alcalde de Balaguer per CiU i vicepresident de l'AMI, creu que aquest 70,7% d'independentisme a Ponent prové en bona part del catalanisme moderat que abans de la sentència de l'Estatut encara apostava per l'encaix dins l'Estat espanyol. “Aquest decantament cap a la independència s'ha notat més a Lleida que en altres zones del país, perquè aquí hi havia un catalanisme més arrelat a la terra, més fort i alhora prudent, i que s'ha vist empès pel comportament de l'Estat espanyol cap a posicions plenament sobiranistes”, sosté Roigé. En canvi Emili March, membre de la federació d'ERC a Ponent, sosté que el sentiment independentista sempre ha estat present amb força a les comarques lleidatanes, tot i que, a diferència de les comarques de Girona i la Catalunya central, el seu partit no havia aconseguit fins ara reeixir amb força. “En pobles petits, i la majoria dels pobles a Ponent ho són, CDC va esdevenir durant molts anys una opció refugi no problemàtica per a molts partidaris de la independència”, temorosos de sortir de l'armari: “En un entorn petit, confessar amb claredat una ideologia era tan agosarat o més que confessar l'homosexualitat –compara–, i ara ja no hi ha aquella por de mostrar-se independentista.”

Mariona Lladonosa, professora de sociologia a la UdL i membre de la CUP, es mostra prudent davant les dades quantitatives de les enquestes i adverteix que a la demarcació de Lleida es donen circumstàncies socials molt diverses. Lladonosa diu que el mal resultat de la consulta a la ciutat de Lleida avui segurament no es repetiria, ja en aquell moment hi van jugar factors en contra més enllà de la presumpta falta de suport social a la independència: l'escassa implicació dels partits, la capacitat de les entitats organitzadores i el paper de la Paeria. “El panorama ara ha canviat, la centralitat s'ha desplaçat i les organitzacions són fortes.” Lladonosa observa que, tot i l'increment de les adhesions a l'independentisme, “no estan lligades a aspectes d'identitat, sinó a qüestions de naturalesa econòmica i també de reacció al clima d'enfrontament polític entre l'Estat i el govern català”. Segons Lladonosa, això fa que aquest alt suport majoritari a Lleida tingui una base “conjuntural, que podria canviar fàcilment si canvien les circumstàncies polítiques, per exemple amb un acord fiscal entre els governs espanyol i català”. Lladonosa sosté que la CUP, fins ara lluny d'aconseguir representació a la Paeria, en podria obtenir el 2015, però no tant per l'eixamplament de l'independentisme a Ponent, sinó més aviat per la tasca de les CUP en les dinàmiques locals i socials.

Fracàs ahir, majoria avui
Lleida ha passat en quatre anys de registrar un percentatge molt baix de participació en la consulta popular celebrada el 25 d'abril del 2010, amb un 8%, a ser ara la capital de demarcació on hi ha una majoria més contundent a a favor de la independència. El gir s'ha produït en paral·lel al que ha fet l'eix central del catalanisme, ara a favor de la plena sobirania.
Darrera actualització ( Dimarts, 20 de maig del 2014 02:00 )