La dona indefensa

L'important és que un cap de llista tingui interioritzat que la identitat femenina està en inferioritat de condicions

La Vanguardia en català | 21/05/2014 - 00:00h


Joana Bonet

De la barbaritat que va deixar anar Arias Cañete responent a Susana Griso, hi ha un sintagma que determina el sentit de la frase: "dona indefensa". Ni la superioritat moral que es va atorgar ni la discriminatòria afirmació que les dones són inferiors intel·lectualment no resulten tan reveladores com la creença que no pot ser-ho ell mateix, és més, el seu temor és que "podria semblar un masclista que acorrala una dona indefensa". Cañete es col·loca dalt del podi. Com la guineu d'Isop que no pot abastar el raïm i diu que és verd. Amb Rubalcaba sí que podria fer un bon cara a cara i clavar-se "un fart de llenya recíproca". Però com podria donar llenya a una dona indefensa! Fóra lleig, va dir amb tronada vanitat. La seva opinió pertany a l'última baula de les creences essencialistes que anteposen el sexe o la raça a l'ésser.

Si ens atenem a la tossuda actualitat, considerar les dones en inferioritat de condicions és un exercici molt més subtil que el de la discriminació per raça -quina rapidesa tan exemplar, la del FC Barcelona, acomiadant la taquillera del seu museu que es va posar a fer la mona a les grades del Llagostera!-. Seguint aquesta lògica, a Cañete també l'haurien d'haver amonestat des del PP, com exigeix el PSOE, que ha rendibilitzat com Alícia al país de les meravelles l'atzucac en el qual es va ficar el candidat europeu.

La discriminació de la dona al segle XXI queda escripturada en els mandats islàmics, les germandats blanques, els salaris de Hollywood, més d'una cadena de supermercats o el mateix The New York Times. I en la seva exigua presència al G-20 i altres reunions d'alt nivell. No és només Cañete qui considera que no es pot parlar d'igual a igual amb una dona. Molts diran: ah, no és la quantitat sinó la qualitat, i les aptituds. Però, si fos així, resultaria molt sospitós que cap equip de científics no hagués investigat encara la mecànica neuronal per la qual les dones -que són majoria a les universitats (amb brillants expedients), i també les que guanyen per golejada les oposicions- estiguin impossibilitades per liderar i no estiguin a l'altura per esgrimir dialèctiques i encreuar espases.

Probablement a Estrasburg i Brussel·les crucificaran Cañete per aquesta relliscada quan aspiri a ser comissari d'alguna cosa. Però el més important, i digne de reflexió, és que un cap de llista tingui tan interioritzat que la identitat femenina es troba en inferioritat de condicions. I que, més enllà de Valenciano, exporti aquesta certesa a totes les dones que han hagut de remar contra remolins d'adversitat. En qualsevol cas, seran dones tan fortes o tan indefenses com qualsevol ésser humà, sigui home o transsexual. No havíem quedat que el sexe és al cervell?